Nou any, nova sembrada

Iniciem un nou any, el 2015 del Naixement del Senyor, portador de la salvació del llinatge humà. I amb l’any estrenat ens encoratgem de nou envers els compromisos i les situacions ordinàries que vivim, així com envers les activitats que ens ocupen i en les que manifestem el nostre seguiment de Crist. Tots els fidels, a través de les Parròquies, Arxiprestats, moviments apostòlics i associacions eclesials, reconeixem la urgència de treballar pel Regne de Déu, amb totes les forces i amb dedicació generosa: fins a donar la vida! “L’amor de Crist ens urgeix”, deia sant Pau (2Co 5,14).

 En aquest inici d’Any, hem de continuar reflexionant personalment i en grups sobre la manera com podem realitzar avui una vertadera evangelització, que amb freqüència és una autèntica primera evangelització, ja que moltes persones no coneixen Déu, ni el Crist, i els és un destorb l’Església. Creix un nou paganisme i no basta que tractem de conservar la comunitat creient, tot i que això sigui important. S’imposa la pregunta “què és realment la vida? Què fa realment feliç”. Caldrà trobar maneres noves de portar l’Evangeli al món, anunciar de nou el Crist anant a les perfèries existencials i no només territorials de ciutats i pobles. Amb uns accents o urgències que he proposat com a Prioritats pastorals per a quatre anys. ¿I si hi insistíssim, ajudats per les delegacions diocesanes i els sacerdots?

 El 2015 és l’Any de la Vida consagrada, per tal que els consagrats revisin la seva vocació i reafirmin el seu lloc dins l’Església, i perquè tot el Poble de Déu valori i se senti joiós per aquests germans, que són com dons de l’Esperit Sant a l’Església, que l’enriqueixen i la fan més bella als ulls de Déu. Cada consagrat, i és ampli aquest concepte eclesial avui en dia, significa un gran do de Déu, que enriqueix l’Església i la humanitat. Són els monjos, els contemplatius, els religiosos de vida activa, els immersos en el món de l’educació, la salut, marginacions, persones amb carències… i també els laics amb especial consagració, les verges, els qui emeten vots per dedicar-se a Déu i als germans, en múltiples formes i vocacions. Una immensa riquesa que ve de molt lluny, i que encara avui és un arbre frondós, amb noves fundacions ben recents. Temps d’agraïment i temps de viure la pròpia vocació de servei.

 Any per a acollir el Magisteri del Papa Francesc amb la seva renovació eclesial, conversions, propostes, senzillesa de vida, sortida a les perifèries i opció pels pobres. Hem de proposar amb alegria la fe catòlica a tots, passant d’unes comunitats cristianes amb una fe tradicional heretada però viva, a unes comunitats més coresponsables, formades, personalitzades en la seva fe i confessants en el seu testimoni compromès. El gran objectiu és que el Senyor sigui conegut, estimat i servit per part de tots els que formem l’Església, i especialment, que l’anunci Evangèlic ressoni en els nous areòpags del món actual i arribi amb nitidesa a les generacions joves perquè per la fe, també ells s’uneixin a l’Església i coneguin i estimin Déu, Pare de misericòrdia. Confiem que l’Esperit del Senyor ressuscitat, que habita en nosaltres, i que és l’ànima que dóna vitalitat i bellesa a la nostra Església, continuarà inspirant i donant-nos força i gràcia abundant al llarg de l’Any i sempre. A Ell la Glòria pels segles!