Notes sobre la renúncia d’un Papa

Qualsevol home batejat podria ser triat Papa

El conclave comença als 15 dies de la seu vacant, ampliables a 20

— El c. 332 §2 del Codi de Dret Canònic preveu la possibilitat que el Papa renunciï. Exigeix que la renúncia sigui enterament lliure i expressada de manera formal (en la pràctica, és com dir, per escrit).

— S’entén que Benet XVI hagi remarcat molt que la seva decisió ha estat lliure, sense la menor coacció.

— A l’Església, sempre que algú renuncia al seu càrrec la renúncia solament és efectiva si és acceptada per qui té autoritat sobre el qual renuncia. En el cas de la renúncia del Papa el c. 332 §2 diu clarament que no es requereix que sigui acceptada per ningú. Això se sustenta que el Papa no té cap autoritat per sobre d’ell.

— És possible que almenys hi hagi algun acte mitjançant el qual els cardenals es donen formalment per assabentats que el Papa renuncia (potser a través de l’anomenat “consell de cardenals” o dels anomenats “cardenals bisbes”).

— Quan no hi ha Papa, per mort o renúncia, es dóna la situació coneguda com a “seu romana vacant“. Benet XVI ha establert que es donarà a les 20:00 del 28 de Febrer.

— Quan hi ha seu vacant, el més immediat i urgent és triar un nou Papa.

— L’elecció correspon als cardenals que no hagi complert 80 anys el dia anterior a començar la seu vacant (si els compleixen després, poden votar).

— Actualment hi ha una mica menys de 120 cardenals menors de 80 anys (catholic hierarchy), que és el nombre màxim d’electors indicats en les normes que regulen aquest procés (Constitució Apostòlica de Juan Pablo II Universi Dominici Gregis).

— Una mica més de la meitat són europeus.

— (hi ha uns 90 majors de 80 que no votaran, segons catholic hierarchy)

— Hi ha 5 cardenals espanyols que podran votar: Rouco (Arq. Madrid), Mz. Sistach (Arq. Barcelona), Amigo (Arq. emèrit de Sevilla), Cañizares (Prefecte de la Congregació per al Culte Diví) i Abril (Vice Camarlenc)

— Hi ha altres 5 majors de 80 que no triaran: Estepa, Carles, Álvarez, Herranz, Mz. Somalo.

— La reunió dels cardenals que es té per a l’elecció del Papa es denomina conclave.

— El Papa triat, sol ser un dels cardenals que voten; però en principi qualsevol home batejat de l’Església catòlica podria ser triat.

— Si no fos Bisbe (els cardenals en principi ho són tots) s’hauria de consagrar com tal al més aviat possible. El Papa, també Bisbe de Roma, i cap del Col·legi Episcopal (el conjunt de tots els bisbes) ha de ser ell mateix un bisbe.

— La normativa per a l’elecció del Papa estableix que el conclave comenci als 15 dies de la seu vacant, ampliables a 20. En aquest temps els cardenals que no estiguin a Roma han d’acudir a la ciutat (molts cardenals ocupen oficis en la Cúria Vaticana i resideixen a Roma, però molts altres són al temps bisbes en alguna diòcesi i resideixen en ella).

— És d’esperar, doncs, que el conclave comenci entre el 15 i el 20 de Març de 2013.

— Els cardenals s’allotgen a la Casa Santa Marta, a la ciutat del Vaticà. Està previst que no es comuniquin amb ningú de l’exterior per cap mitjà. És per preservar millor que triaran segons la seva consciència, sense influències de ningú de fora.

— Per a les sessions d’elecció es reuneixen diàriament en la capella Sixtina. Fan jurament de guardar secret de tot el que esdevingui.

— No s’admet que l’elecció del Papa es faci per “aclamació” (unanimitat expressada externament de manera informal sobre una persona) ni per “compromís” (designant a un nombre més reduït de cardenals per a ells triïn).

— Solament s’admet per votació.

— Els cardenals faran cada dia dues votacions al matí i dues a la tarda fins que una mateixa persona obtingui 2/3 dels vots dels presents.

— Si al cap de tres dies ningú ha obtingut aquesta majoria, s’interromp la sèrie de votacions per un dia per poder departir entre ells, reflexionar i orar.

Seguirien noves votacions. Si a la setena segueix sense haver-hi ningú que obtingui 2/3 de vots, es repeteix el procés (pausa d’un dia i escrutinis fins a set). Si la situació segueix igual, es repeteix de nou. Si persisteix, els cardenals poden decidir una altra manera de procedir com seria votar solament a un dels dos que més vots tinguessin en l’última votació. En qualsevol cas, es requereix majoria de 2/3 (amb Juan Pablo II, arribat aquest moment, s’admetia majoria de meitat més un).

A cada votació es cremen després les paperetes. Si no ha sortit triat ningú amb la majoria requerida, es cremen amb palla humida. D’aquesta manera el fum és negre i els fidels que estan fora saben pel color del fums que surt de la xemeneia que no s’ha aconseguit l’elecció. Quan s’aconsegueix, les paperetes es cremen amb palla seca, de manera que els fidels saben que s’ha aconseguit l’elecció (habemus papam) pel color blanc del fum.

— Solament en les condicions indicades es considera vàlida l’elecció.

— Perquè el triat sigui el papa encara falta que accepti. El Cardenal Degà li requereix si ho fa. Si accepta, és el Papa.

— Durant la seu vacant el govern de l’Església queda en mans dels cardenals. Els que estan al capdavant dels dicasteris de la Cúria Vaticana cessen en el seu càrrec. També els cardenals i bisbes assignats com a “membres” d’un dicasteri (els que voten en les decisions col·lectives) cessen en aquest càrrec. Els segon responsables i els oficials no cessen, sinó que mantenen els treballs de preparació d’assumptes i tramitacions.

— Els cardenals solament han de decidir sobre assumptes realment importants i inajornables. En els altres casos, han de deixar les decisions al nou Pontífex i càrrecs de la Cúria Vaticana que ell que designi. Regeix el principi seu vacant nihil innovetur: no prendre cap decisió que alteri la situació de l’Església deixada pel Papa anterior.

— Les decisions les prendria el conclave una vegada iniciat; però és molt improbable que tracti algun assumpte que o sigui l’elecció del Papa.

— Durant els dies de seu vacant anteriors al conclave les decisions les prendria l’anomenada “congregació general” (tots els cardenals ja presents a Roma, inclosos els majors de 80 anys si volen participar) o la congregació particular (el Camarlenc mes tres cardenals que es van canviant en torns de tres dies).

TOTES LES NOTÍCIES