Títol: Nosaltres, els sense nom
Autor/a: Edició de Xavier Díez
Pàgines: 416
Editorial: La Campana

Sinopsi:

De pistoler a ministre de la República: les memòries de García Oliver, un retrat viu de l’anarquisme a Catalunya.

De la seva infantesa en una família reusenca extremadament pobre als anys de pistoler a la Barcelona revolucionària de la guerra entre la patronal i l’anarcosindicalisme, de combatent antifeixista al front d’Aragó a ministre de Justícia de la República, Joan Garcia Oliver (Reus, 1902 – Guadalajara, Mexic,1980) va tenir una vida de pel·lícula, tot i que avui sigui un home oblidat o, mes precisament, bandejat de la memòria oficial. A diferencia de Salvador Seguí, Federica Montseny o d’altres figures de l’anarquisme català, cap carrer, escola o biblioteca du a el seu nom. Nomes el recorda una discreta placa a prop del lloc on va néixer, potser perquè, com afirma Xavier Díez en el pròleg a aquesta edició de les mítiques memòries de l’anarquista, “un cop mort continua sent tan polèmic com quan era viu“. Garcia Oliver, efectivament, mai no va ser una figura còmoda. Ni quan es va convertir en un dels líders naturals del moviment llibertari, ni quan, després de la mort de Franco es va especular sobre el seu retorn.

Autor/a

Font: lacasadellibro