Norman Angell era un periodista britànic que al 1913 va escriure un llibre on formulava la teoria que difícilment hi hauria una guerra entre les grans potències perquè l’economia mundial estava molt interpenetrada. Per tant, segons el seu argument seria molt irraonable que els britànics, els francesos i els alemanys lluitessin entre ells perquè tots sortirien perdent. La resta és conegut: a l’any següent es va declarar la primera guerra mundial. Malgrat això Angell tenia raó, la interdependència econòmica era tan gran que la devastació d’una guerra entre les grans potències seria molt elevada i, per tant, aquestes ho intentarien evitar. No ho van fer i va haver 10 milions de morts. El mateix es podria haver dit a les portes de la segona guerra mundial, que va provocar 55 milions de morts. La profecia d’Angell, fallida com poques, va ser blasmada durant temps com una prova de que no es pot apostar per la racionalitat humana. Després d’aquestes dues errades molta gent va tenir por que hi hagués una tercera guerra mundial entre russos i nord-americans amb armes atòmiques. Aquesta vegada els danys haurien estat monstruosos. Segons Einstein, la quarta guerra mundial si això hagués passat, hauria estat amb pedres. Però la humanitat aquest cop va actuar amb una relativa racionalitat i es va evitar aquest error. Es van produir guerres en què les grans potències estaven implicades però mai es van enfrontar directament i finalment la Unió Soviètica es va enfonsar sense disparar un sol tret.
Què va fallar en l’anàlisi d’Angell? Un element principal que va menystenir va ser la persistència de les èlits aristocràtiques en la major part dels estaments polítics i de l’exèrcit. Es tractava d’uns estaments que no valoraven tant la racionalitat burgesa i industrial que intenta evitar el conflicte si no hi ha moltes possibilitats de victòria o benefici. i que tenien com a principal anhel la victòria territorial i la glòria. Les elits aristocràtiques francesa, britànica, germànica i russa van ser, en alguns casos escapçades després de la primera guerra mundial i en altres van perdre molt de poder. En la segona guerra mundial va passar quelcom similar. Les noves elits eren bàsicament d’origen comercial, burocràtic i industrial amb una mentalitat més racional. Això no vol dir que no fessin barbaritats però eren més calculades. Actualment sembla que passi quelcom similar. Ocupar un país industrialitzat és molt complicat i car i intervenir en una zona subdesenvolupada és fàcil de guanyar però difícil de mantenir com ho demostren els exemples d’Iraq i Afganistan. Sembla que la guerra cada dia aporta menys rèdits a les zones desenvolupades i no ha crescut el seu al·licient en les zones menys desenvolupades. Potser el somni de dir adéu a les guerres i els conflictes bèl·lics està més a prop del que ens pensem i no per l’altruïsme sinó per la creixent interrelació econòmica com ja havia predit Angell. Simplement havia encertat massa abans de temps.
