Només l’amor és digne de fe

Mn. Joan Enric Vives
Mon. Joan Enric Vives

Aquestes paraules del gran teòleg Hans Urs von Balthasar (1905-1988) tenen un gran dinamisme si volem viure i testimoniar la fe cristiana amb fidelitat i obertura. Només l’amor venç i convenç. Només l’amor entregat als més pobres i qualsevol guspira d’amor autèntic, és una interpel·lació per a tots. Nosaltres creiem en l’amor, tal com afirma sant Joan: “Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu és amor, i el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell” (1Jo 4,16). En aquest temps de pandèmia, amb la convicció que el Senyor camina amb nosaltres, arriba la Solemnitat del Corpus Christi, el Dia de la Caritat. L’Eucaristia és el sagrament de l’amor. Crist la donà per amor, i crea en nosaltres l’amor. Encara que aquest any no sortim pels carrers acompanyant el Senyor sagramentat en processó, proclamarem igualment la nostra fe i farem de les nostres parròquies, comunitats i de nosaltres mateixos, “custòdies” del Crist Eucaristia, i ajudarem la gran tasca que en nom de tots està fent Càritas amb els seus treballadors i els seus voluntaris.

Els Bisbes acompanyants de l’Acció Caritativa i Social de la CEE en el seu Missatge per a aquesta Jornada, amb el lema “M’ho fèieu a mi” (Mt 25,40), proposen viure la pandèmia com una gran oportunitat per a tocar les nafres de Crist i descobrir que, rere les seves ferides, hi ha el dolor i patiment dels nostres germans. Aquests “temps durs” conviden a recuperar el sentit de la nostra vida sobretot des de l’amor. Som fràgils i necessitats de salvació. Estimant amb obres i de veritat entrarem en el misteri del Déu que és Amor.

Són temps singulars en què es fan esforços a molts llocs del món per protegir les persones, les famílies, fins i tot les diverses realitats laborals, de les tràgiques sacsejades que han ferit especialment els vulnerables i més empobrits, i obrint, així, camins a l’esperança. En totes aquestes accions anem aprenent a fer-nos propers i fraterns, per estar a prop dels pobres, dels més vulnerables, dels infants, dels malalts, dels discapacitats, de la gent gran, dels tristos i sols, dels angoixats per l’aflicció i per la fragilitat que ens enfronta a la nostra debilitat. L’Eucaristia ofereix el do de poder unir de forma inseparable la fe i la caritat amb el servei als pobres.

La pandèmia està deixant rere seu moltes vides trencades i profundes ferides que estan essent, però, cicatritzades gràcies a Càritas i a moltes altres institucions i grups de persones de bona voluntat que fomenten els llaços de col·laboració, ajuda mútua i xarxes comunitàries que construeixen la fraternitat amb una comunitat que sosté. Els treballadors i equips de voluntaris de Caritas estan fent cada dia que s’enderroquin els murs separadors gràcies a la dimensió universal de la caritat, que no discrimina ningú. “L’amor només sap de compassió i de dignitat” (cf. Fratelli tutti 62). Sta. Teresa de Calcuta, amb la seva vida entregada als més pobres i el seu amor a l’adoració del Santíssim, on trobava la força per a la caritat, ens ensenya quelcom que ella experimentava i que encoratjava la seva esperança: “El fruit del silenci és l’oració. El fruit de l’oració és la fe. El fruit de la fe és l’amor. El fruit de l’amor és el servei. El fruit del servei és la pau”. En aquestes paraules tenim, de manera palpable, una concreció del que va dir el Senyor: “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi” (Mt 25,40).

TOTES LES NOTÍCIES