Sé que és una frase senzilla de llegir, complexa de realitzar. Quan ja has gastat fins a l’últim cartutx per a intentar salvar una situació, quan ja no et queda res per fer, quan ja res depèn de tu. No t’aferris. Aprèn a deixar fluir el temps i les coses. Mirant només enrere, penedint-te del que ja no pots tenir, no podràs veure noves oportunitats.

Encara que et sembli que són inexistents, les oportunitats existeixen i estan per tot arreu. Només quan tornis a estar tranquil podràs veure-les, segurament seran molt diferents del que estaves acostumat. Així és la vida, i per això existeix el famós refrany que diu “quan es tanca una porta, s’obre una finestra”. Que simplement ens ve a dir que la vida és imprevisible i que, a vegades, la nostra perspectiva simplement canvia.

En definitiva, com més aviat deixem de penedir-nos de no tenir porta, abans apareixeran aquestes finestres. Oportunitats diferents que potser canvien el rumb de la nostra vida. Ni a pitjor, ni a millor, simplement diferent. Com deia el títol d’un conte dins la mitologia Xinesa, “Mala sort, bona sort, qui sap”. El que avui ens sembla un desastre pot ser una finestra a un altre camí. I no és això la vida? Viure-la, gaudir els bons moments, superar i passar els dolents. Créixer, evolucionar, aprendre i transmetre l’après.

Tots els articles a www.juanjuncosa.com.