El sentiment identitari de les persones que conviuen en el territori de Catalunya, és un fet inqüestionable que només posen en dubte els qui no hi viuen. Hi ha qui diu que tots els territoris tenen ànima, que aflora com una aura espiritual diferent per a cadascun d’ells, que il·lumina animosament als seus habitants. L’aura de Catalunya es caracteritza pel seu afany de llibertat, de poder ser ella mateixa, però de forma comunitària i pactista, establint relacions fraternals amb els territoris més propers. Aquesta característica, en una nova societat que es configura en forma de xarxa, on cadascun dels seus nodes de forma sobirana es relaciona i interactua amb els demés, pot convertir Catalunya, si la seva societat civil s’hi implica, en un territori innovador i pioner en la creació d’una nova societat segle XXI.

En aquests moments el seu principal repte és la creació d’una Catalunya segle XXI, imprescindible i necessària per avançar cap a la posterior creació de la República de Catalunya. El actes massius dels 11 de setembre, les botiguetes al carrer venen “Catalunya independent”, els lideratges Artur Mas i Carme Forcadell, tot i haver estat totalment necessaris i lloables han demostrat “no ser suficients”. Cal començar a vendre “Catalunya segle XXI”, que no existeix, construint-la des dels municipis, amb plantejaments de vida local 24 hores, aplicant el nou concepte de “glocalització”, entès com el fet d’actuar localment amb amplis coneixement globals, accessibles des d’Internet, passant del competir al compartir.