Fugir dels problemes és una conducta estèril, no dona resultats positius. Per molt lluny que marxem ens seguiran, formen part del nostre equipatge. Els problemes van  relacionats amb la nostra manera de pensar i conseqüentment amb el nostre modus operandi. Després, un altre aspecte a tenir en compte és que estan per a aprendre noves formes de comportament, és a dir, quan afrontem un problema i aconseguim solucionar-lo, automàticament ampliem el nostre repertori comportamental.

Malauradament, hi ha gent que abandona el seu lloc de treball, de residència o deixa de freqüentar uns certs llocs perquè van tenir problemes amb algú més i en comptes de solucionar-los, fugen. Creuen que desapareixeran de cop i volta i si, efectivament el seu benestar millora però quan revisquin una situació semblant, el malestar ressorgirà perquè no han après com afrontar-la. Han preferit actuar de manera infantil, deixant els problemes de costat perquè algú més els soluciona però en l’edat adulta no funciona igual. Els conflictes formen part de la vida i estan precisament per a posar a prova la nostra actitud enfront d’ella. Ens deixem estar o prenem el control de la situació?

Clar que són un contratemps però la majoria de vegades es resolen amb una simple paraula, dient NO, o usant frases molt curtes “No vull més” – “Això no m’agrada” – “Em perjudica estar amb tu o aquí” i així moltes més. Ara bé, per a poder parlar d’aquesta manera primer cal tenir l’actitud adequada i és la de ser responsable de les conseqüències dels nostres actes. Assumir el resultat i adaptar-se a ell però això no significa que vagi a ser indefinidament, si el resultat no és favorable sempre podem canviar d’ambient. El fet és que el motiu ja serà diferent, ja no serà la fugida, sinó, la superació personal i conseqüentment, la ment ho interpretarà com una cosa positiva i això es reflecteix en l’actitud, es torna més optimista. Hem canviat el sentiment de por o incomoditat pel de indiferència.

També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri