Aquestes són les paraules que el Cardenal Filoni ha dit als cristians de l’Orient Mitjà, actualment tan perseguits i martiritzats. No hi ha pau entre Israel i Palestina, com ho hem comprovat dolorosament aquest estiu a Gaza; el Líban està consumit per la guerra civil; Síria i Irak estan devastats, ruïnosos i col·lapsats, i amb un Estat Califal amenaçador al seu territori (ISIS); Iran campa per les seves; Egipte torna a una situació dictatorial, i milions de pròfugs i refugiats fugen on poden i han de malviure en condicions de terror. I el gihadisme enganya i atreu joves amb ideals foscos de terror… Enmig d’aquest mapa, els cristians sofreixen una violència atroç, i la suporten amb valentia. El Papa els ha lloat i ha demanat solidaritat i pregària per ells.
Us proposo que fem un esforç per conèixer-los i fer-nos nostres les seves esperances i dolors. Provenen dels antics Patriarcats del cristianisme dels primers segles, Antioquia, Alexandria i Jerusalem. que amb Roma i Constantinoble, tenien i tenen un paper important en la comunió eclesial.
És així que hi trobem els Coptes, que són actualment els més nombrosos i que estan sobretot a Egipte. Els Coptes ortodoxos deuen ser uns 8 milions i provenen de l’escissió creada per la no acceptació del Concili de Calcedònia (any 451) quan les disputes sobre les dues naturaleses i la persona de Jesús.
Hi ha els Greco-ortodoxos hereus del Patriarcat de Jerusalem, units des de l’antigor a Antioquia. N’hi ha a Israel uns 500.000 i i són els més presents a Israel, Palestina i Jordània. I els d’Antioquia, que tindria uns 2 milions de fidels, amb les comunitats de Síria, Turquia i Irak, units amb la diàspora. Un terç haurien hagut d’abandonar el seu territori habitual i són refugiats.
Els Melquites amb seu patriarcal a Damasc, que neixen el 1724 d’una escissió dels greco-ortodoxos, i que retornaren a la comunió amb Roma mantenint el ritu bizantí. Són una Església catòlica de ritu oriental com els Coptes catòlics. Són 1,6 milions al món però només uns 750.000 viuen a l’Orient Mitjà; molts viuen a Amèrica Llatina. A Síria eren 250.000 i 400.000 al Líban, però en aquest moment de destrucció i barbàrie estan molt dispersos o són refugiats.
Els Sirians o siro-ortodoxos, nascuts també de les dificultats d’acceptació de la doctrina de Calcedònia, són una Església molt missionera en el primer mil·lenni. Ara més de 5 milions viuen a l’Índia, un milió a l’Orient Mitjà i la resta a la diàspora. Han conservat la llengua aramea parlada per Jesús. Hi ha també uns 140.000 sirians units a l’Església Catòlica (s. XVII) que viuen a Síria i Irak.
Els Maronites en el cabdal de la tradició siríaca és l’Església catòlica de ritu oriental amb més fidels. Són els hereus dels siríacs que sí que acceptaren el Concili de Calcedònia. Són majoritaris al Líban, amb 1,6 milions, però n’hi ha uns 3,5 milions arreu del mon.
Continuarem la propera setmana. No deixem de pregar insistentment pels nostres germans cristians que viuen la dolorosa persecució en terres de majoria islàmica.
