¿Violència i no violència són compatibles? L’experiència diu que la violència es col·loca sempre al centre del que passa, com si fos un remolí que succiona i arrossega tota la resta. La no violència pot expressar-se de moltes maneres, la violència només d’una. En les accions no violentes hi cap molta gent diferent, a les accions violentes sempre participa un tipus de gent molt determinada (home, jove, amb papers, etc.). Volem afirmar, tant en les formes d’organització com en les maneres d’estar al carrer, els trets del nostre ADN: horitzontalitat, obertura, multiplicitat. Perdre la iniciativa, perdre la pluralitat, perdre la imprevisibilitat implica perdre la força.
Força és radicalitat. La no violència és el que ens ha fet i ens fa més forts i més radicals. Destrossar sense destrossar és la millor destrucció.
El primer principi de l’acció no violenta consisteix a no cooperar amb qualsevol cosa que sigui humiliant.
Els responsables de la nostra subjecció no són tant els fusells britànics com la nostra col·laboració voluntària.
Una revolució no violenta no és un programa per a la presa del poder. És un programa per a la transformació de les relacions, de manera que es desemboca a una transferència pacífica del poder.
Els homes es troben davant d’una cruïlla: han de triar entre la llei de la jungla i la llei de la humanitat.
La no violència és la força més gran que la humanitat té al seu abast. És més poderosa que l’arma més destructiva inventada per l’home.
La destrucció no correspon a la llei dels homes. Viure lliure és estar disposat a morir, si cal, a mans del proïsme, però mai a donar-li la mort. Sigui quin sigui el motiu, tot homicidi i tot atemptat contra la persona és un crim contra la humanitat.
Sé que el progrés de la no violència és aparentment un progrés molt lent. Però l’experiència m’ha ensenyat que és el camí més encertat per a una meta comuna.
És injust tot ordre econòmic que ignori o que menyspreï els valors morals. El fet d’estendre la llei de la no violència al terreny de l’economia vol dir ni més ni menys que considerar els valors morals en la fixació de les regles del comerç internacional.
Adoptar el principi de la no violència obliga a separar-se de tota forma d’explotació.
No hi ha cap valentia més gran que la de negar-se fins a la fi a doblegar el genoll davant un poder terrenal, sigui quina sigui la seva grandesa, fent-ho sense agressivitat alguna, amb la fe certa que és l’esperit i només ell el que viu.
La humanitat no pot alliberar-se de la violència més que per mitjà de la no violència. Només l’amor és capaç de vèncer l’odi. Respondre a l’odi amb l’odi equival a agreujar més encara els seus efectes.
Diàriament paguem un preu molt elevat per l’error inconscient que hem comès en confondre la resistència passiva amb la no violència.
La no violència és la llei de la nostra espècie, per la mateixa raó que la violència és la llei dels bruts. En l’home brutal encara no s’ha despertat l’esperit: no coneix més llei que la força física.
La dignitat humana exigeix que l’home es refereixi a una llei superior que faci vibrar la força de l’esperit.
No es pot ser genuïnament no violent i romandre passiu davant les injustícies socials.
La meva intenció és més aviat que la humanitat analitzi la història amb els seus personatges i finalitats d’imposar i expropiar terres, llengües, religions i cultures en nom de la glòria i expansionisme desmesurat; “Sigui que no hi ha tolerància ni respecte per cultures diferents, aquestes pràctiques són repudiables avui dia, ja que és un assalt a l’autodeterminació i llibertats democràtiques dels pobles”.
Amb una consciència global, els éssers humans no seriem manipulats per dictadors ni nacions sense escrúpols a l’odi i la guerra, la directriu és despertar consciència del llegat dels nostres antecessors com Crist, Gandhi, Martin Luther King i Mandela, ja que els seus objectius de justícia es van culminar sense acudir a la violència ni l’odi, més aviat a l’amor, tolerància i respecte per un sender cap a la pau de la humanització.
