El catedràtic d’Estructura Econòmica Niño Becerra ha estat capaç de captar amb una lògica radical materialista la nostra nefasta realitat. La síntesi del seu discurs consisteix en: o et baixes els pantalons per entomar tot el que forçosament ha devenir o fas la revolució. Admet que cal acceptar totes les retallades necessàries per evitar morir-te de gana, abans que realment et moris de gana. Niño Becerra aposta per un govern de tècnics, al·legant que no hi més cera que la que crema. Segons ell sobren cinc milions de treballadors. Què vol dir?, S’ha de deixar que sense feina es morin de gana? Es fa difícil oblidar la tecnocràcia alemanya que amb una lògica semblant, va provocar dues guerres mundials, clarament atemptatòries contra la dignitat humana, com passa actualment amb les polítiques d’austeritat.

Es tan verídica, crua i realista la seva exposició que fa que a qualsevol persona amb una mica de dignitat, no li quedi més remei que apostar per una revolució pacifica, tenint en compte que avui dia, objectivament aquesta ja és possible. El plantejament de Niño Becerra però, oblida l’escala de valors que cal tenir en compte en les relacions humanes. El sentit de la vida, ha de ser la llei de la selva dels més forts o la solidaritat i empatia? Com cal organitzar políticament la societat per solucionar les seves contradiccions? Niño Becerra és un tecnòcrata i els seus arguments són molt vàlids i aclaridors per reconèixer el que cal evitar. Vegeu: revoluciopositivacat