Nicolau creu que el subsidi d’atur s’hauria de plantejar quan creixi l’economia

nicolauL’assessor tècnic del Ministeri de Salut i Benestar, Ramon Nicolau, ha afirmat que l’aplicació d’un subsidi d’atur contributiu s’hauria de plantejar en el moment en què l’economia creixi i hi hagi menys persones en situació de desocupació. Aquesta modificació, ha indicat Nicolau al programa Parlem-ne de Cope Andorra – AD Ràdio, suposaria ‘rebaixar salaris líquids’ i, en canvi, cal buscar una fòrmula que afecti menys als treballadors. Pel que fa al pressupost destinat a Benestar és ‘continuista’ i augmenta en partides en què es preveu un increment de la demanda com ajudes per a l’atur involuntari o dedicades a la infància.

En una entrevista al programa Parlem-ne de Cope Andorra- AD Radio, l’assessor de Salut i Benestar, Ramon Nicolau, ha considerat que Andorra té un ‘bon Estat del Benestar’ i ha posat com a exemple la disponibilitat de places en residències per a la gent gran o l’absència de llistes d’espera per ingressar en aquests centres o accedir als serveis per a persones amb discapacitat.

Nicolau ha indicat que el pressupost de Benestar ha de permetre atendre les mateixes necessitats que el 2013 i ‘una mica més en casos que preveiem més demanda’, com pot ser l’atur involuntari o les ajudes als infants per a activitats extraescolars o tractaments en cas que les famílies no se’n puguin fer càrrec. I és que, segons ha reconegut, arran de la crisi han notat dificultats en algunes famílies per fer front a aquestes necessitats dels més petits.

Pel que fa a la despesa en serveis socials, Nicolau l’ha xifrat en uns 28 milions d’euros, el que suposa el 9% del pressupost del Govern. Aquesta proporció, ha assegurat, està ‘molt per sobre’ d’altres Estats i seria similar al de Luxemburg o Suïssa, ha dit.

En relació a la possible introducció d’un subsidi d’atur contributiu, que es generi a partir de la cotització dels treballadors i de l’empresa, el tècnic del Ministeri s’ha mostrat partidari de plantejar-ho ‘en moments de creixement econòmic i quan l’atur sigui baix’. D’una banda, aquesta fórmula suposaria ‘rebaixar els salaris líquids’, ha exposat, ja que una part es retindria amb la cotització; de l’altra, és una mesura que s’ha de fer per desestacionalitzar, ‘proveir en el moment que gastes poc’ i perquè ‘carregui menys les butxaques dels treballadors’.

A més, Nicolau ha indicat que caldria establir quotes d’obligatorietat, com n’hi ha ara, i potser ‘universalitzar’ els programes de serveis a la col·lectivitat, de manera que totes les persones aturades els haguessin de fer per rebre la prestació.

També en referència a l’atur, el responsable de Benestar ha declarat que la taxa de desocupació pot baixar fins l’1 o el 2% ‘per causes naturals i no només per la bonança’. De fet, Nicolau ha apuntat que si la recuperació econòmica d’Andorra arriba abans que als països veïns ‘farà cridar més mà d’obra’. En canvi ha considerat que, en moments d’atur, una part de la població del país pot tornar als països d’origen o a altres llocs amb ‘millors perspectives’.

Així, s’ha mostrat partidari de mantenir una política proteccionista amb els aturats del país i a fer accions ‘complementàries’ perquè sempre estiguin a la ‘cerca activa’ de feina.

En el cas d’aturats de llarga durada, Nicolau ha reconegut que amb els que superen els 60 anys i tenen una trajectòria de fracàs laboral ‘no surt a compte’ fer polítiques d’ocupació i és preferible esperar a la jubilació, però amb les altres 150 persones que pateixen aquesta situació i tenen problemes greus de salut mental, alcoholisme o drogodependències cal estabilitzar-les des del punt de vista ‘sociofamiliar i sanitari’, així com ‘trobar una ocupació adient i terapèutica per a ells’.

Per últim, Nicolau ha defensat els canvis realitzats en l’equip d’atenció integral a la dona ja que ‘tothom és atès’ i és un servei integral ‘exclusivament per allò que té a veure amb la violència de gènere’. En cas que hi hagi altres problemes o situacions associades, ha apuntat, cal l’acció concertada d’aquest equip i el servei corresponent, com pot ser de salut mental o d’obstetrícia, entre altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.