El Moviment Sènior defensa “Una societat per a totes les edats centrada en les persones i no en els diners i vàlida per a tothom” i també el nou concepte sènior del treball i el voluntariat, nomenat “Liberactuació” favorable a: “Passar-ho bé amb molt de sentit de l’humor i creativitat, realitzant lliurement activitats sense afany de lucre, per aconseguir l’autorealització personal, en un entorn individualista comunitari per ser més amb els altres”.

Per fer-ho possible cal modificar la imatge que els sèniors tenen d’ells mateixos, de la família i la societat. La base d’aquest canvi es recolza en la comprensió del procés d’envelliment, assumit com una responsabilitat personal i comunitària recolzada per la neuroplasticitat, la capacitat del cervell per “reciclar-se” es tingui l’edat que es tingui.

És per tot això que cal preveure que el col·lectiu dels sèniors, que arribarà a ser una tercera part de la població, més tard o més d’hora, haurà d’assumir el seu repte històric d’endegar una nova societat, molt diferent de l’actual, que aparca a la gent gran en residències geriàtriques i accepta resignadament que les properes generacions visquin pitjor que les actuals.

La pràctica i assumpció de la neuroplasticitat en l’envelliment permet albirar un futur brillant per al moviment sènior, com una proposta intergeneracional liderada per sèniors, amb un plantejament transversal holístic, que a l’englobar a tota població suposa que el tot sigui superior a la suma de les parts.