Nanos maleducats. Gràcies pares

Sóc de poble, i hi ha coses que als pobles encara fem i a la gent de ciutat sobten, però les fem. Prop del lloc on vaig nèixer, quan a un nen se’l bateja (sí, encara hi ha qui ho fa), la família d’aquest, un cop l’han batejat, llança des del balcó de casa una pila de caramels pels més menuts de la vila. I ho anuncien per megafonia (als pobles més moderns) o passa el pregoner a anunciar-ho.

Total, que l’altre dia va haver-hi un bateig del fill d’uns amics meus, i el meu home i jo vem anar al bateig, ben vestits i un quart d’hora abans. Anava arribant la família i els amics íntims a l’esglèsia, i el capellà, en el racó on hi ha la pila baptismal anava preparant les coses. A l’hora enpunt, amb el repic de les campanes, va començar a la cerimònia de bateig. Després de la benvinguda del capellà i l’aparició dels padrins a l’altar, un nano petit, d’uns cinc anys, amb una bossa de plàstic d’un conegut supermetcat de Guissona, va arribar a l’altar per un costat i s’hi va asseure. El meu marit i jo vem comentar que potser era un cosí llunyà de la família, però que no el coneixiem, i ens preguntavem què hi feia allà i perquè ningú no li deia res. La cerimònia va desplaçar-se cap al lateral, cap a la pila baptismal, moment en què el nen va aprofitar per passejar-se per l’altar i entrar a la sagristia. Potser és un escolanet que fa tard, vem pensar il·lusos. I en va sortir ràpidament alçant les espatlles com si estigués d’allò més estranyat.

Ningú deia res. La missa continuava, i el nen anava amunt i avall com si busques alguna cosa. Moments més tard, una dona malvestida va entrar tot fent soroll a la porta del temple, es va dirigir a l’altar i va agafar el braç del nen d’una revolada, sense dir-li res i amb més indiferència que emprenyamenta. Se’l va endur fora.

Al sortir, el nen era a primera fila, amb la bossa, fent cua per rebre els caramels de rigor que tocava repartir. Havia entrat a l’església per veure si els trobava i així no haver de barallar-se amb altres desenes de mans per ser el més ràpid en posar-los a la bossa. La mare, fumant, xerrava amb altres mares aixafant amb el cul unes flors plantades en un racó de la plaça. I és que ja ho diuen a casa meva: Els testos se semblen a les olles.

TOTES LES NOTÍCIES