Sé que hi ha persones a les quals no els agrada el Nadal, com a mi per exemple.Però penso que a la gran majoria, els agraden aquestes dates i tenen grans records dels seus anys d’infància.
El nadal és una festa religiosa que evoca el naixement del nen i *bla, *bla, *bla. Ara comença la nota seriosament. De festa religiosa queda poc i res, ja que s’ha convertit en una celebració tradicional d’una època de l’any. Conec gent jueva i atea que arma bonics pins nadalencs i festeja d’allò més bé.
Considero que el Nadal ha transcendit el seu origen religiós per convertir-se en una festa popular mundial, fenomen semblant a la festa del cap d’any. Això és molt bo, ja que poques vegades la gent s’uneix a festejar sense discriminar-se per raça, religió, etc.
Com parlar de l’alegria del Nadal als que pateixen, als que estan abandonats o amb fam? Sense emocions efímeres ni paraules repetides, potser la Nit de Nadal sigui ocasió per al sentit d’un naixement que sempre porta esperança
Potser parlar de l’esperança nadalenca en els temps que corren sigui quasi ridícul. Com parlar de l’alegria del Nadal als que pateixen, als que estan abandonats o malalts? Els discursos ja clàssics, lluny de provocar bons sentiments poden, també, anul·lar més d’un i convertir-se en sermons moralitzants difícils de tolerar.
Potser, una de les formes possibles de referir-se al Nadal sigui simplement relatant la història que en aquesta data se’n recorda i deixant que parli per si mateixa.
Sense ànims d’ensenyar ni d’excloure als qui no es considerin religiosos.
Aquesta època tan temuda per alguns i tan vanidosa per altres, ens deixa una infinitat d’oportunitats. En les famílies hi ha tradicions i formalitats i aquesta època ens dóna també la possibilitat de canviar aquelles que no siguin del nostre grat i de la nostra amabilitat com també escollir les pròpies.
Moltes vegades tot ho pensem d’allò més bé, canviar potser tot no és possible però sí pot ser dins i dintre de la intimitat familiar.
La crisi econòmica ens colpeja, però alhora, ens dóna oportunitats per aprendre. Amb orgull puc comentar que conec moltes famílies que es reuneixen, i gaudeixen més de la trobada. Compartir amb les persones a les quals estimem pot ser un regal molt valuós.
Conec famílies que per exemple mantenen petits detalls: el dia que es para l’arbre decideixen qui posa l’estel, realitzar un amic invisible, fer sortides especials o visites, determinat menjar i tants més. Encara que a això se li tregui rellevància, aquestes petites coses prenen amb el temps caràcter de tradició familiar és el que fa el diferent a cada família i això no és poc.
Al seu origen nadal no evoca el naixament d’un nen, mes aviat el (re)naixament del sol 😉
Bones saturnales a tots