Muriel Casals: “Si posen el president Mas a la presó, gairebé ja haurem guanyat el procés”

muriel-casalsMuriel Casals (Avinyó, 1945) és una de les cares més conegudes del procés sobiranista junt amb una altra dona, Carme Forcadell, de l’Assemblea Nacional Catalana. És la carismàtica presidenta d’Òmnium Cultural, una entitat que ja va ser clau als anys seixanta del segle passat i que ara, en ple inici del segle XXI, ha estat una peça imprescindible pel reviscolament nacional que viu el país. Si el 2012 l’entitat tenia 30.000 socis, un any després la xifra ha pujat a 36.000. La marea sobiranista no baixa. Actualment acaba de llançar la campanya “Volem un país normal”, pensant ja més aviat en l’endemà de la independència.

Casals és professora del Departament d’Economia i d’Història Econòmica de la UAB, d’on també n’ha estat vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació entre els anys 2002 i 2005. Va ser membre del consell d’administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (1983-1988), i membre del Consell Català del Moviment Europeu. Va formar part també de la junta de l’Ateneu Barcelonès (2003-2007). Des de l’any 2008, és membre de la junta d’Òmnium Cultural.

 Hem avançat en un any, a Catalunya, respecte el procés sobiranista?

Jo crec que amb un any hem caminat molt, hem caminat depressa. Ens sembla que la manifestació de l’11-S del 2012 i la Via Catalana del 2013 queden molt lluny. Quan veus lluny coses del passat recent vol dir que el temps ha estat ple d’esdeveniments.

En quines coses creu que hem avançat?

Jo crec que hem avançat amb la seguretat de què hi ha una majoria social molt clara que vol decidir el futur de Catalunya. Hem avançat també amb què els nostres electes i representants polítics siguin conscients de la importància de procés. I com que això no és fàcil, estem avançant amb dificultats, però avancem. També crec que hem avançat en què els polítics espanyols siguin conscients de com d’important n’és el que està passant a Catalunya. Hi ha reaccions molt dures, desagradables; estan oposant una paret, però és tan inadequat al joc democràtic oposar una paret a una demanda legítima… ho contemplen de forma molt clara, perquè sinó no en parlarien tant. Si efectivament les autoritats espanyoles acaben negant la possibilitat d’un referèndum, això els posarà en evidència davant les instàncies internacionals i europees.

 Veu possible que la consulta sobiranista s’arribi a portar a terme realment?

Jo sóc dels que tinc esperances, tot i que les probabilitats de què la consulta es pugui fer amb el seu aval és molt baixa, per tot el que veiem i fins i tot per la història de la política espanyola. Però no és zero. Per tant aquesta mínima possibilitat l’hem d’intentar jugar a favor nostre. De moment estem jugant des de les regles del joc; la política catalana vol jugar dins les regles del joc de la Constitució Espanyola. I s’estan esgotant totes les possibilitats. Per tant vol dir que hi ha encara algunes possibilitats, si. Jo abans us deia que hem avançat perquè hi ha una majoria que s’ha manifestat al carrer però en democràcia la voluntat s’expressa a les urnes, simplement.

Quina és la feina que està duent a terme Òmnium en aquests darrers 365 dies?

De cap de les maneres nosaltres no podem ni volem substituir la feina dels partits. Això ja ho hem dit diverses vegades. Nosaltres intentem ara eixamplar aquesta majoria, consolidar aquesta majoria, la de tots aquells que creuen que s’ha d’anar a un referèndum, també aquells que encara tenen alguns dubtes. Tinguem en compte que som en un país on hi ha moltes i moltes persones que han vingut de fora que viuen aquí però aliens al sentiment de catalanitat, a la preocupació o a la ocupació de què significaria tenir un estat, que s’ocupés del Benestar… que fes les feines que fa un estat. Llavors la feina que fem des d’Òmnium és acostar-nos a aquestes persones que dubten, que no saben, que no coneixen, i explicar-los com podrien ser les coses. També el que fem és escoltar els que no volen la independència, també els hem d’escoltar, per tranquil•litzar-los i dir-los que si el nostre projecte tira endavant tindran una vida confortable a casa nostra.

 Amb el procés estem fent emergir un bloc nacionalista espanyol a Catalunya, sens dubte. I per altra banda, que el catalanisme se’n vagi cap al sobiranisme també provoca perdre una part del catalanisme… què en pensa Òmnium, d’això?

Perdre una part del catalanisme fa patir i hem de treballar perquè no passi però que les postures es clarifiquin forma part de la dinàmica del procés. Penso que hem estat molt acostumats a funcionar molt amb eufemismes. A Òmnium ens preguntaven: “sou independentistes?”. I nosaltres dèiem: “som una entitat que treballa perquè el dia que hi hagi un referèndum, aquest referèndum es guanyi”. Ara no, ara ja diem que som independentistes. Ara és moment de clarificar-nos. Per tant és lògic que els que no ho són, o els que són nacionalistes espanyols, s’expressin d’una manera clara, com fins ara no ho havien hagut de fer.

Aquesta cohabitació entre moviments com Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana i els partits polítics, com està funcionant?

No hi ha interferències perquè cadascú ha de saber quin és el nostre paper. La gràcia és que seguim treballant amb la idea de què cadascú faci la seva feina. Jo he de ser molt conscient que la meva feina des d’Òmnium és ampliar aquesta majoria però un cop ampliada, qui li ha de donar forma després del pas per les urnes són els partits, no nosaltres. A Òmnium li toca empènyer i fins i tot més que això ampliar, eixamplar. Aquest pas que volem que el nostre país faci serà més exitós quan més gran sigui la majoria de ciutadans que estiguem il•lusionats en fer-lo. El que intentem ara és proposar una frase del tipus: “Tenim la possibilitat de dissenyar el futur del nostre país. Posem-nos-hi!”.

Què passarà si, tal com sembla, el govern espanyol prohibeix la consulta. Creu que arribaran a prendre mesures contra el govern català?

Hi ha uns experts que inspiren el procés, els experts del Consell per la Transició, que donen forma tècnica als passos que ha de fer el govern i que són els que van apuntant quines coses caldria fer. I de moment diuen: si no es pot fer una consulta dins la legalitat espanyola, es pot fer una consulta d’acord amb la llei de consultes catalana. I també diuen que després d’això hi ha l’últim recurs, que és convocar unes eleccions al Parlament de Catalunya i que els partits que hi participin hi vagin apuntant si estarien a favor o en contra de la independència.

Se us passa pel cap que puguin arribar a detenir el president de la Generalitat, com s’ha suggerit des d’alguns mitjans madrilenys?

Jo crec que nosaltres estem mantenint un seny i una calma exemplars, admirables. La Via Catalana va acabar amb els espais com una patena, va ser admirable, com van anar les coses. Hem demostrat molta calma i no hem perdut en cap provocació. Penso, en canvi, que el comportament de les autoritats espanyoles no és tan exemplar. Hi ha hagut exabruptes, sí. I és clar que ens passa pel cap que tinguin al cap un comportament tan poc democràtic com posar a la presó el president de la Generalitat, però… algú s’imagina a 2013 en un país democràtic posar a la presó el president d’un país escollit a les urnes? Un president escollit per la majoria dels seus ciutadans? És un escàndol tan gros dins i fora del país que gairebé diria, en broma, que si fessin això… pràcticament ja hem guanyat. Si fessin això tindríem tot el suport de la comunitat internacional. No crec que ho facin, francament.

Textos: Joan Salicrú/ACPG

Fotos: J.S./ACPG

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.