Muriel Casals: “Òmnium ajudarà a construir les estructures del nou estat català”

Muriel Casals (Avinyó, 1945) és la carismàtica presidenta d’Òmnium Cultural, una entitat que ja va ser clau als anys seixanta del segle passat i que ara, en ple inici del segle XXI, ha estat una peça imprescindible pel reviscolament nacional que viu el país. L’entitat té actualment 30.000 socis, que aporten el 68 per cent dels seus ingressos.

 

En quina mesura us sentiu responsables de la situació en què ens trobem després de la manifestació de l’11-S?

M’agrada que diguis responsables perquè ens en sentim responsables en el doble sentit de la paraula. El que passa, en part, està passant per la feina que hem estat fent durant molt temps. Òmnium té 51 anys de feina i segur que tots aquests anys sumen. I al mateix temps ens sentim responsables perquè encetem un període fonamental de la nostra història i nosaltres volem fer-hi la nostra contribució i ho hem de fer amb responsabilitat.

 

Aquest darrer període històric comença amb la manifestació del 10 de juliol de 2010 contra la sentència del Tribunal Constitucional, que vostès van organitzar.

Sí, jo estic convençuda que la manifestació de l’11-S del 2012 té molt a veure amb la del 10-J del 2010. Quan tanta gent, fa dos anys, ens deia en aquell moment que la manifestació no havia servit de res, els dèiem: sí, no han canviat les coses d’un dia per l’altre, però una manifestació així segur que serveix. No sabíem si els polítics ens havien escoltat, però sí que sabíem que ens havien sentit. Ara quan repassem els darrers dos anys ens hem adonat que el llenguatge dels polítics ha canviat, durant aquest temps. Les propostes que han llançat els polítics des de llavors ençà han canviat, no hi ha dubte. Però és que des de l’11-S han canviat els fets, també. I ha passat una cosa molt important, que és la que demanàvem, que era que els polítics prenguessin a les seves mans la voluntat del poble, perquè en democràcia, són els representants escollits, són els electes, els que han de donar forma política als anhels que expressem des de la societat civil. I això està passant.

 

Aquest paper que juga Òmnium és delicat, també. No teniu por que algú us digui que voleu suplantar la feina dels partits polítics?

Si ens diuen això, la resposta és molt clara: nosaltres no som un partit polític i no ens presentem a les eleccions. I si ens diuen això, ens recorden que nosaltres no hem estat escollits, per tant nosaltres no podem erigir-nos en la veu del poble. No. Nosaltres som nosaltres. Això de fer política o no fer política… una resposta fàcil és que tot és política, en les relacions en societat. La resposta una mica més llarga és que quan defensem la nostra llengua i la nostra cultura i ho fem en un ambient hostil a la nostra llengua i la nostra cultura, que és el marc jurídic institucional espanyol, això és fer política. També seria fer política defensar la unitat d’Espanya.

 

Ja des de la seva fundació, Òmnium ha tractat sempre d’eixamplar els límits de le legalitat. Si recordem els orígens d’Òmnium Cultural, el 1961, resulta que un grup d’empresaris que posen diners per assegurar el futur de la llengua i la cultura catalanes, forçant el marc legal -de fet Òmnium va estar dos anys tancat-. No es poden comparar els dos moments, perquè llavors estàvem en un marc feixista i en aquests moments és un legalitat menys dura, perquè Espanya és una democràcia. Però nosaltres necessitem eixamplar i fins i tot saltar els límits de la legalitat espanyola. I quan dic nosaltres ara dic nosaltres els catalans.

 

En el cinquantè aniversari d’Òmnium, vau proposar la insubmissió fiscal si no s’arribava al pacte fiscal. Això ha quedat superat, ara. Fareu un altre pas endavant per consolidar aquesta dinàmica?

De moment hem fet canvis conscients en el nostre llenguatge: ja no parlem d’objecció fiscal sinó de lleialtat fiscal. Quan tot plegat es posi en marxa segurament hi haurà feina a fer, feina d’explicació, de treure les pors… perquè l’adversari espanyol jugarà a fer-nos por, ja s’ha vist els darrers dies. La nostra feina serà explicar que es poden fer coses amb bastanta seguretat jurídica, per exemple.

 

Us plantegeu ser una mena de motor de la resistència?

Hem dit que comencem un procés de construcció de l’aparell d’estat. Per sort tenim bastants elements: l’escola, la sanitat, la policia… però encara ens falten coses. Essencialment ens falta la hisenda, que és la que permet que les altres vagin bé. Doncs caldrà veure què s’ha de fer des de la Generalitat i quina és la tasca de la societat civil. De moment, el que és segur és que ens correspon la tasca de donar força als nostres polítics. “Allò fàcil és tirar endavant, no tirar endarrere”, els hem de dir. No crec que hi estiguin pensant, però sempre hi ha el perill d’una involució. Falcant els polítics, que diu algú d’Òmnium. I posar-nos a treballar per construir l’estat propi em sembla que és una de les tasques d’Òmnium o en què Òmnium hi pot col·laborar. L’Estat es construeix des de les estructures administratives però també des de la societat civil.

Per Joan Salicrú/ACPG / ACPG – Redacció

 

1 comentari

  1. Com a membre andorrà d’òmnium cultural, només puc alegrar-me en gran mesura d’aquesta iniciativa.
    Visca.¡¡

Comments are closed.

TOTES LES NOTÍCIES