Les persones que tenim una certa edat recordem molt be el mot de “murcianos” utilitzat per anomenar a l’emigració procedent del sud d’Espanya, obligada a marxar dels seus llocs d’origen per millorar la seva qualitat de vida. És evident que van tenir de fer un gran esforç, assumint grans sacrificis que afortunadament, el pas del temps, els hi ha recompensat. Ara passa quelcom semblant, amb el mot de “catalans” utilitzat per designar a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya i que per millorar la seva qualitat de vida estan convençudes que cal marxar d’Espanya. “Catalans” que tenen clar que tindran d’afrontar reptes, perfectament suportables amb la il·lusió i l’esperança necessària, per construir un món millor per a ells mateixos, però sobretot, per als seus fills i nets.

Una Catalunya independent, perfectament viable des d’una perspectiva econòmica, per més por, que una oligarquia cavernícola i reaccionària espanyola, pretengui utilitzar per atemorir a uns “catalans”, disposats a assumir les grans dificultats que hauran de superar per a la creació d’un nou estat europeu. Estat que faci possible la doble nacionalitat i la utilització i l’ensenyament del castellà, així com l’establiment d’unes relacions fraternals entre Catalunya i Espanya, però sobretot, la millora de la seva qualitat de vida. Ens trobem en un cas semblant al d’una família, en la que un dels seus fills s’ha fet gran i vol viure la seva pròpia vida, respectant en tots moments els de la família de qui s’emancipa.

(22-10-2012)