Fins al segle XX la tradició històrica valorava com a fonamentals els anomenats grans personatges: reis, cabdills militars…sobretot. Després, les noves corrents historiogràfiques han anat rebaixant el paper d’aquests grans personatges. L’economia i la geografia, entre altres aspectes, han agafat relleu tot i que potser massa. Perquè és cert que si ho mirem amb perspectiva els grans personatges, sovint, no ho són: les seves fites no eren tan grans ni les van fer sols ni…Però potser hem de retornar a aquest concepte perquè el cert és que hi ha líders com Nelson Mandela o el més desconegut president uruguaià José Múgica que destaquen sobre la resta i marquen una important diferència, en positiu, pels seus països. El cas de Mandela és conegut: després de 27 anys a la presó va simbolitzar la fi de l’apartheid i va contribuir a que no esclatés una guerra civil entre blancs i negres i entre els propis negres a Sud-Àfrica. Què hauria passat sense un personatge amb la seva habilitat política i la seva…no sé com dir-ho: bondat? Quelcom tant atent que a la presó va aprendre l’idioma dels seus guardians i símbol dels opressors afrikaners i no només això sinó que va fer amics entre ells. Poques crítiques ha rebut Mandela en l’aspecte humà de la gran majoria dels qui van ser els seus rivals.
Menys conegut és el cas de José Múgica. Des de l’1 de març del 2010 l’actual president uruguaià del partit esquerranós Front Ampli ha fet una política de lluita contra les desigualtats socials i ha legalitzat la marihuana. Això és important però més interessant són altres detalls. Per exemple, ell i la seva dona, segueixen vivint en la seva humil caseta als afores de Montevideo, la capital. Bona part del palau presidencial ha estat convertit en un centre d’acolliment de captaires i ha donat el 90% del seu salari als més necessitats. Múgica s’està fent famós entre els periodistes de tot el món que l’entrevisten per la seva sinceritat desarmant i humanitat. Tot un personatge pel que estem comprovant.
Deia Lord Acton que el poder corromp. Potser sí però jo crec que el que fa és desemmascarar. Quants de nosaltres no fem coses delictives o malignes simplement perquè no podem o per por al càstig? Què faríem si tinguéssim el màxim poder possible? Gent com Mandela o Múgica demostren que no tothom abusa del poder si té la mínima oportunitat. Potser hi ha una raó que ho explica. Els dos mandataris van passar molt de temps a la presó, 27 anys Mandela i 15 Múgica, per la seva lluita contra dictadures absorbents. Allà tenien una alternativa: deixar-se derrotar per l’odi i el dolor o intentar superar-ho. Van decidir el segon i el món els ret homenatge per això. Torno a les preguntes. Quants seríem capaços? És evident que només una ínfima minoria però…com marca la diferència.
