“Mr. Turner” de Mike Leigh: Retrat desfigurat

turner

El britànic Mike Leigh recrea l’etapa final del pintor anglès William Turner (1775-1851) a “Mr. Turner”. JMW Turner (Timothy Spall) és un pintor prolífic, compulsiu, de tarannà impulsiu, que viu amb el seu propi pare i una assistenta. Turner, artista reverenciat i temut pels seus propis companys, amaga però una turmentosa i conflictiva vida privada amb dona separada, filles i una néta, les quals ha repudiat d’alguna manera.

L’aproximació que ens ofereix Leigh ens resulta estranya ja que sembla centrar-se tant en l’àmbit domèstic com en l’acadèmic del reputat pintor romàntic però sense arribar a aprofundir en res, mantenint-se en la superficialitat. Equidistant tant del perfil canònic d’artista maleit com del del clàssic biopic il·lustratiu i hagiogràfic, la part que en sortiria més malparada seria la dimensió artística del famós pintor amb l’inexistent discurs sobre el fet artístic de crear.

La torbació i l’angoixa que desprenen les pintures més cèlebres de Turner carregades de tempestes, desastres, naufragis i marines progressivament compostes de traços impressionistes caòtics i arremolinats que porten les seves pintures al llindar de la desfiguració i l’acosten a la pura abstracció, no reben cap resposta de part del cineasta Leigh.

Més enllà de l’acurada ambientació històrica, l’elegància compositiva, la majestuositat d’alguns grans plans generals, la premeditada recerca de l’efecte quadre o el treball esplèndid de Timothy Spall – premiat com a millor interpretació masculina en el Festival de Cannes -, fet a base sobretot de grunys com actes d’una ràbia interioritzada, el cert és que preval la sensació de que la pel·lícula queda en terra de ningú.

Només en el darrer terç de la pel·lícula sembla entreveure’s alguna cosa enmig de la decrepitud física de l’artista, clos en l’aïllament i l’isolament, tot i trobar recés en els braços d’una nova dona, quan la seva deriva vers la desfiguració i la pintura matèrica coincideix amb un desdeny més accentuat pels seus companys pintors mentre alhora és criticat i ridiculitzat àmpliament.

Resulta prou reveladora de la preocupant superficialitat que demostra aquesta vistosa pel•lícula quan es reprodueix el fet històric de Turner que es fa lligar al pal major d’un vaixell per experimentar en carn pròpia els rigors d’una tempesta marítima. Aquest episodi crucial, nodal, apareix en el mig del film com un simple pedaç, sense cap explicació ni valor dramatúrgic.

TOTES LES NOTÍCIES