Els naixements del grans moviments socials tenen una periodicitat de 100 anys. Així l’any 1800 neix el moviment obrer, el 1900 el feminista i el 2000 el sènior. Un moviment social es podria considerar com una acció, encaminada a promoure idees reivindicatives a favor de col·lectius com el dels obrers, el de les dones, que en el cas dels sèniors contempla a tota la humanitat.

Segons Joseph Stiglitz, premi Nobel d’economia, les accions dels indignats són bones per denunciar les fallides del sistema, però dolentes per a corregir-les. No saben ser antisistema sense ser també a la vegada antiorganització i si no t’organitzes no s’aconsegueix canviar res. Però, què és una organització?

Ha de tenir tres principis bàsics: la missió que defineix la seva filosofia. Els objectius que persegueixen assolir i finalment l’estratègia necessària per fer-ho possible. Posaré com a exemple el del moviment sènior, que planteja la creació de la xarxa Eurosenior, constituïda per nodes locals de Consells Sèniors en cada municipi o barri.

La seva missió persegueix l’autorealització personal de 7.000 milions de persones, totes elles diferents. Els seus objectius consisteixen en la creació d’una societat per a totes les edats, vàlides per a tothom, sense cap tipus de discriminació. Finalment el seu pla estratègic és el de “fer camí al caminar”, amb una motxilla plena d’il·lusió per començar a caminar, coneixement per trobar la direcció més adequada i finalment la motivació necessària per superar els entrebancs del camí.

Per Josep Aracil i Xarrié, President d’Eurosenior, joarxa@gmail.com / ACPG – Redacció