Mn. Antoni Naudi, de pare andorrà, va néixer a Agramunt el 15 de febrer de 1916. Ens deixà el 15 de maig de 1979. Estudià al Seminari Diocesà de la Seu d’Urgell. Fou nomenat prevere el 29 de juny de 1939. Foren diverses les destinacions on serví, deixant una profunda empremta altruista.

Hom el recorda com una persona d’una bondat immensa. El 5 d’octubre de 1945 és nomenat vicari de la Seu d’Urgell. L’any 1955 és nomenat rector de la Seu d’Urgell càrrec que exercí fins el 1957.

Mn. Naudi era baix d’estatura però d’un esperit sacerdotal de gran talla. Incansable, sempre actiu, no parava mai. Durant els 12 anys que va estar a la parròquia de la Seu (1945-1957), període que conec abastament, va treballar d’una manera especial en l’orientació d’Acció Catòlica, com a consiliari diocesà. Es preocupà especialment del món laboral creant a la Seu la “Hermandad Obrera de Acción Catòlica” (HOAC), organització d’abast nacional. No era un sindicat, però actuava com a tal, defensant als obrers.

El delegat comarcal dels sindicats verticals franquistes un dia es creuà pel carrer amb el president de la HOAC a la Seu. S’aturaren a conversar i el primer titllà al segon de “rojo”, amb tota la càrrega pejorativa que l’adjectiu portava aleshores. Aquesta anècdota permet copsar per on anaven els trets. A Mn Naudi el que el motivava de debò era solucionar els problemes de la gent treballadora, particularment la manca d’habitatges i la carència d’aliments. Eren temps de racionament on la major part d’obrers cobraven sous de misèria. Promogué la fundació de la “Cooperativa Obrera de San José, de Consumo y Edificación” que tenia com objectiu obrir un economat per subministrar aliments de primera necessitat a preus més econòmics així com intentar construir un grup d’habitatges per famílies treballadores. El 20 de març de 1960 veié acomplert el seu somni.

Visqué amb intensitat l’Acció Catòlica, habilitant en el vell casalot de la Missió, al carrer Sant Josep de Calasanz, per fer-hi reunions, cinema, cercles d’estudi, trobades i formació professional en els anomenats “Tallers de Nazareth” on s’aprenien oficis de mans d’especialistes que s’oferien a ensenyar de forma altruista.

Tingué una atenció prioritària pels més pobres i desafavorits. Els que l’anaven a veure en demanda d’ajuda econòmica, la tenien quasi assegurada abans d’entrar. Sense ni tan sols intentar esbrinar per a què la volien o necessitaven, de la seva biblioteca prenia un llibre i d’entre els fulls extreia un bitllet de cent pessetes que els lliurava en mà. No sempre, en el primer intent apareixia el bitllet. A voltes, havia d’obrir uns quants llibres fins a trobar el que cercava. Si no trobava cap bitllet els proposava de tornar l’endemà.

En un altre ordre d’idees, resulta que un cop una parella de la Guardia Civil s’apropà a dos homes majors d’edat que pescaven al riu Segre i els demanaren de mostrar llurs respectives llicències de pesca. Els dos interpel·lats els mostraren sengles targetes de visita signades per Mn. Naudi, al dors de les quals es podia llegir: “Autorizo a pescar en el río Segre al Sr…………., para poder alimentar a su familia, ya que se encuentra sin trabajo”. Els Guardias Civils, amb un somriure d’orella a orella, mútuament es creuaren unes mirades de complicitat, retornaren les targes a llurs titulars i continuaren la ronda de vigilància.

Una altra vegada, a una família nombrosa peruana que acabava d’arribar Mn.Naudi els instal·là en una antiga cort de porcs, completament neta, del carrer de les Eres. Com que li digueren que passaven fred, els lliurà un val per una estufa, a recollir d’una ferreteria de la Seu. Crec que uns dies més tard una persona adinerada de la Seu passava a pagar-la.

Visqué pobre entre els pobres. Ho reflectia clarament la seva sotana, ben segur la mateixa amb que va ser ordenat sacerdot, al cap dels anys sorgida amb els traus desfets.

Bibliografia: Recull biogràfic a cura de Mn. Antoni Pujol, que fou Vicari General de la Diòcesi d’Urgell, monografia apareguda a Quaderns de Pastoral, números 217-218, que és una publicació del Centre d’Estudis Pastorals de les diòcesis catalanes. Les anècdotes les he rescatat de la meva memòria.