El director de cinema, guionista, productor, distribuïdor i crític d’Organyà Francesc Betriu ha mort aquest dimecres als 80 anys d’edat. Betriu ha estat un dels cineastes més rellevants dels últims cinquanta anys a l’Estat. Bona part de les seues pel·lícules i sèries de televisió són adaptacions d’importants d’obres literàries de Mercè Rodoreda, Juan Marsé, Ramon J. Sender, Miguel Delibes o Josep M. de Sagarra, com ara La Plaça del Diamant (1981) o Réquiem por un campesino español (1985).

Durant la transició i inicis de la democràcia va destacar amb pel·lícules de sàtira social com La viuda andaluza (1976), Los fieles sirvientes (1980) o Fúria española (1975), llargmetratge que compta amb el rècord de talls de la censura espanyola, 22 en 11 minuts. Als anys 60 va ser pioner en la producció independent de curtmetratges, i també ha estat director i/o guionista de llargmetratges de caire més documental, entre el quals destaca Mònica del Raval (2009) i L’últim aviador (2019).

El cineasta alturgellenc és un nom essencial per entendre l’Espanya de la dictadura i la transició, així com les relacions entre cinema i literatura, tal com va expressar l’Acadèmia Catalana de Cinema, que el passat 20 de gener va lliurar-li el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2020 “pel seu ferm compromís social i per la diversitat de la seva producció”. Betriu també va rebre el Premi Sant Jordi de Cinematografia per la seua trajectòria (2014) i el Premi Jordi Dauder (2017), que atorga la Mostra de Cinema Llatinoamericà.

Donació de fons a la UdL
Els més de 6.000 volums de la biblioteca del cineasta alturgellenc, la seva col·lecció de revistes cinematogràfiques i de còmics, tota la documentació relacionada amb les seves pel·lícules i sèries de televisió (guions, material fílmic, etc.), així com objectes dels decorats, claquetes i fins i tot alguns premis, inclòs el Gaudí d’Honor 2020, van ser donats a principis d’any a la Universitat de Lleida (UdL) i al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari (PCiTAL).