L’ambaixador d’Espanya a Andorra, Manuel Montobbio, ha comparegut aquest dimecres a la Sala Ària del Centre de Congressos d’Andorra la Vella en qualitat i condició d’escriptor. Acompanyat de Pere Vilanova i Josep Dallerès, el doctor en Ciència Política ha presentat el seu darrer llibre ‘Búnkeres’ (Icària, 2016). El llibre segueix el fil iniciat per Montobbio a ’Guía Poética de Albania’ amb una mirada reflexiva sobre l’home i l’Estat. Després de ser destinat a les ambaixades de San Salvador, Djakarta, Mèxic i Guatemala, Montobbio va ser el primer ambaixador d’Espanya a Albània (2006-2010). A ‘Búnkeres’, el diplomàtic, escriptor i Doctor en ciència política reflexiona sobre el poder, l’ànima i la llibertat.
Manuel Montobbio planteja en el seu darrer llibre ‘Búnkeres’ una reflexió al voltant d’un llegat ben visible a Albània: 800.000 búnquers construïts pel règim d’Enver Hoxha en un país de poc més de dos milions d’habitants. El règim comunista es va trobar sense aliats, enfonsat en l’autarquia, enemistat amb la URSS i la Xina de Mao, i Hoxha entre el 1967 fins al 1986 va emprendre un programa de construcció de búnquers, preveient una possible invasió del petit estat europeu.
Montobbio que va arribar a Albània el 2006, reflexiona al voltant de les cicatrius que el poder despòtic va deixar en un estat que havia d’afrontar un procés de transició cap a la democràcia. Montobbio es pregunta “fins on arriba el poder?, la clau no és tant la construcció dels búnquers, sinó la construcció dels búnquers dins les persones”.
Montobbio que durant quatre anys va observar la realitat albanesa sent el primer ambaixador designat per Espanya en aquest estat ha assenyalat que “qui té el poder fa que tothom faci el que dicti, el dictador té vocació de gran escriptor”. I en aquest cas, ha explicat com l’art i la creació no escapen de la voluntat del poder. “Si aneu a la galeria nacional d’art de Tirana, veureu que tots els pintors havien de pintar segons un determinat format, que els cineastes havien de filmar les pel·lícules segons determinats cànons, i fins i tot, els escriptors”.
L’ambaixador defensa en aquest llibre un viatge de l’espai col·lectiu al personal “a la fi és també una reflexió sobre l’ànima que una vegada aconseguida la llibertat sobre el poder hi ha un buit, una angúnia, ja que la nostra vida no és el que escriu un altre, però és una recerca de la llibertat” ha explicat. Montobbio ha matisat que precisament en exercici de la llibertat presentava un llibre sobre poder “i també sóc un doctor en ciència política i un escriptor i precisament en exercici de la llibertat escric”.
El llibre de Manuel Montobbio, a més, convida a una reflexió particular “el repte és preguntar-nos tots quins són els búnquers que habiten per dins” i conclou que la lliçó apresa dels quatre anys de destinació diplomàtica a Albània va ser que “en el fons totes les societats volen llibertat, benestar, poder decidir el que són d’una manera col·lectiva i una obertura progressiva de la societat”.
Text i foto: ANA
