Disgust i frustració entre monitors de Vallnord Pal-Arinsal. Són diversos els testimonis amb casuístiques molt diverses que constaten que l’empresa els ha deixat de banda, sense informar-los de com avançava la situació ni oferir cap suport en el moment més necessari.
Cinc monitors de Vallnord Pal-Arinsal amb perfils molt diferents posen sobre la taula els obstacles d’aquesta temporada tan atípica amb moltes preguntes i poques respostes.
Jordi Freeman és portaveu dels monitors d’Arinsal i des del març que no treballa. Reivindica que part del col·lectiu s’ha quedat sense CASS i que els ajuts han arribat tard.
Toni Hernández és monitor d’EMAP a Pal i és un dels 11 empleats que la companyia ha posat en suspensió temporal. Amb tot, ha destacat que “són molts més els que estan a l’estacada”. “És indignant que diguin que el problema està solucionat quan no és així.”
Isabelle Haeffelin és monitora d’Arinsal des de fa 32 temporades. Ha trobat a faltar un acompanyament per part de l’empresa. Segons ha comentat es va assabentar tard que les pistes d’esquí contractarien treballadors extracomunitaris i comunitaris i que havien de portar un certificat al Govern per rebre ajuts. “Mai hem rebut un correu oficial per explicar-nos la situació.”
Javiera Concha fa quatre temporades que ve al Principat procedent de Xile. Va venir amb precontracte però no ha treballat i només ha rebut suport de Càritas. Demana una solució per poder tornar a casa.
Hèctor Manau és temporer comunitari i monitor a Arinsal des del 2004. Va venir amb confirmació de feina però tampoc ha treballat i paga les despeses amb estalvis. Assegura que té un sentiment de desencís, davant la notícia de les ajudes als monitors. “Em sento desplaçat perquè no ens estan ajudant”.
El proper pas és tractar totes aquestes qüestions en la reunió programada amb el Govern el proper 11 de març.
