Davant d’una imprevisible, però possible, crisi dinerària mundial, el plantejament d’una vida local 24 hores, incloent-hi el treball, suposa una esperançadora sortida alliberadora, que cal començar ja a tenir en compte. 
 
Alternativa que cerca l’autosuficiència territorial, posant al seu abast productes bàsics de subsistència i de reindustrialització local, necessaris per afrontar períodes, inicialment de supervivència, i més endavant de plenitud existencial, mitjançant un canvi cultural, centrat en les persones i no en els diners. 
 
Les perspectives negatives que ens envoltant, estan posant sobre la taula, plantejaments de pràctiques socials pròpies de la prehistòria. Estan basades en els bescanvis, utilitzant monedes locals, que indiquen digitalment el valor del bescanvi, qui cobra i qui paga. 
 
En àmbits locals, la potenciació del comerç local, justifica la utilització de monedes locals, que es fan servir en transaccions monetàries, establint una clara relació entre qui compra i qui ven. Conceptualment són equivalents a les prehistòriques, amb la substancial diferència, de mitjançant la transformació digital, esdevenir criptomonedes.
 
Fora dels àmbits locals, les criptomonedes com el bitcoin i d’altres, no deixen de ser monedes especulatives, sotmeses a les lleis del mercat, de l’oferta i la demanda, com un sistema fiduciari, és a dir, un sistema basat en la confiança o fe en la valoració de les monedes i bitllets. Per exemple, cap bitllet de 20, 100 o 500 euros val realment això, sinó el valor especulatiu que representen.