Moderació

Ser moderat està de moda. Dins del que són les modes ara, és clar, que duren de Nadal a Sant Esteve. La moda actual és a la temporada allò que un tuit a una conferència, podríem dir per posar-nos una mica apocalíptics. Com si les models desfilessin per la passarel·la a ritme de pel·li de Harold Lloyd.

El cap visible de la família (inclosos els dos membres que ja n’he esmentat, moda i model) era el moderador, un personatge que a mi sempre m’ha decebut una mica perquè no l’he vist mai fent la feina que li suposava, descompartir dos ponents massa encesos. Al contrari, sovint a qui caldria moderar és a ell: pres de la ‘síndrome d’en Duran’, el moderador acaba enervant el públic amb la seva fal·lera protagonista.

Que el polític unionista (d’Unió) és el moderador per antonomàsia ho demostra l’etimologia del mot: prové de modus, ‘mesura’, i si d’alguna cosa va sobrat el paio és de modes. De modos, que en dèiem quan també dèiem xampany. Vaticans, viscosos, maquiavèl·lics. I d’aquí, tot de derivats que li escauen com anell al dit: acomodat, acomodatici, modulat… En Duran ha fet de la moderació el seu modus vivendi.

Però tota cara té la seva creu. La mesura de les coses canvia, i els pantalons que antany es cordaven a l’altura del melic avui tens feina que no baixin per sota de mig cul. Al segle XXI la modernor (sí, també és de la família) ja no són les ulleres de pasta lluents combinades amb un trajo clàssic i elegant, avui la modernitat té molt més a veure amb les quatre barres i l’estel, amb el desig immoderat de llibertat. El professor Lluís de Yzaguirre l’altre dia li va fer un vestit a mida, en forma d’acròstic, a través de les xarxes: el moderat d’avui és un Manifestant Obstinadament Democràtic i Europeista que Reclama Autodeterminació Total.

Els compositors de música disposen d’un seguit de termes per indicar als instrumentistes la velocitat a què cal que interpretin un fragment (allegro, andante…). Quan un passatge ha de ser interpretat a velocitat mitjana, ni gaire ràpida ni gaire lenta, hi claven un moderato. El nostre aixafaguitarres nacional (o els nostres, més ben dit, perquè la claca d’articulistes i tertuliares de la moderació és notòria) s’ha passat tant de moderato que s’ha convertit en un frenato, i ara està descol·locat perquè la nova mesura de les coses l’ha situat en un extrem. Ara mateix el pactista, el federalista, és un radical, i al centre del ventall hi ha el somiatruites, el que, si cal, menja amb moderació, beu amb moderació i fins i tot circula amb moderació, però a l’hora de votar…

TOTES LES NOTÍCIES