“Mitterrand clau de la Constitució Andorrana”

El passat dijous dia 17, dos dies després de l’accés al govern de França del que ja és el nou Copríncep d’Andorra, François Hollande, l’Ambaixada de França i l’Aliança Francoandorrana van organitzar una conferència a càrrec de Jean-Claude Colliard i Meritxell Mateu. L’acte presidit pel síndic Vicenç Mateu, va tenir lloc al nou edifici del Consell General i va comptar amb la presència de molts dels pares de la Constitució i altres membres de les institucions, així com un nombrós públic format tan per francesos com andorrans i residents al Principat.

Meritxell Mateu és llicenciada en Història per la Universitat de Montpelier, i té un Màster en Història per l’“École des Hautes Études en Sciencies Sociales”de París. A més a més, es llicenciada en Relacions Internacionals i Consellera General. L’altre conferenciant, Jean-Claude Colliard, és catedràtic de Ciències Polítiques i de Dret Públic, i és president de la Universitat francesa de la Sorbonne de París.

Els prestigiosos conferenciants es van alternar parlant dels diferents aspectes del procés previ a la promulgació de la Constitució Andorrana. Van exposar conjuntament els moments clau i concretament van parlar de l’aportació de François Mitterrand, que va permetre posar les bases per assolir el reconeixement internacional d’Andorra.

Un llarg procés que es va iniciar l’any 1981 amb François Mitterrand (1916 – 1996), quan va reconèixer que Andorra era mereixedora de tenir una identitat jurídica pròpia que li permetria d’obtenir una sobirania real com a país amb un coprincipat parlamentari, fet que no acabaven d’acceptar els seus antecessors coprínceps francesos.

A l’any 1986, van coincidir una sèrie d’esdeveniments, entre ells l’entrada d’Espanya al Mercat Comú. També un incident en la condemna per part dels Veguers de dos delinqüents estrangers que van ser condemnats a anar 14 anys a una presó francesa. Aquest segon fet va posar en evidència algunes mancances jurídiques d’Andorra.

François Mitterrand que va ser copríncep d’Andorra des del 1981 fins a l’any 1995, en una de les seves visites oficials a Andorra, al seu discurs va parlar sobre la Ràdio, que tenia problemes per al seu reconeixement internacional per formar part de la Radiofusió Europea. Es va analitzar aquest context entre les dues nacions i Mitterrand va oferir el seu suport incondicional per a avançar cap a una entitat jurídica que Andorra necessitava per a garantir la seva sobirania i independència internacional.

S’ha de tenir en compte que prèviament l’any 1976 ja s’havia fet un primer esborrany d’una Reforma Constitucional que el desembre del 1977 es va sotmetre a l’aprovació del Consell i que al març del 1981 es va trametre als Coprínceps per la seva ratificació.

Quan François Mitterrand va visitar visita per segona vegada el Principat, en el seu parlament, l’estadista francès va expressar la seva preocupació per la lentitud de la Reforma, fent una clara demostració del seu interès perquè Andorra fos un Estat de dret. Al mateix temps, Mitterrand es va desmarcar de les declaracions que és feien a la Cort de Cassació de París a l’any 1981.

També a la plaça del poble, Mitterrand va remarcar la necessitat de publicar el Codi de l’Administració així com la creació del Tribunal Fiscal. Entre altres coses el copríncep francès va parlar del camí cap a l’harmonització amb Europa. Va fer unes referències al Santuari de Meritxell i va prometre la realització del túnel, aquest últim mai es va fer realitat per part francesa, sinó que va ser el Principat d’Andorra qui al seu dia va decidir tirar el projecte endavant.

L’any 1987 és quan els dos coprínceps, Mitterrand i Martí Alanís conjuntament aproven el Decret de l’Administració i després a continuació es va assolir la creació del Tribunal de Corts.

Resumint, podríem dir que François Mitterrand va posar les bases que van propiciar que el 18 de juny del 1990, el Consell General demanés als seus dos Coprínceps realitzar un primer esborrany d’un document en vistes a fer la primera Constitució Andorrana.

Quasi paral·lelament, Andorra va signar un acord comercial amb la Comunitat Europea amb Òscar Ribas al capdavant, un acord que ja s’havia rubricat anteriorment en el mandat de l’anterior cap de govern, Josep Pintat (ACS). En aquesta mateixa etapa, es van nacionalitzar els serveis de producció i importació d’energia elèctrica (1988)

Per altra banda, el Consell d’Europa, l’any 1991, va convidar a Andorra a fer una modernització de les seves Institucions. I en una negociació a tres bandes, l’any 1991, la Comissió Tripartida de la qual en formaven part entre altres, Miquel Aleix, Ladislau Baró i Jaume Bartumeu, van redactar l’avanprojecte constitucional que donaria lloc a l’aprovació el 14 de març del 1993 de la Constitució Andorrana.

Una Constitució que va posar negre sobre blanc, el reconeixement internacional d’Andorra com a Coprincipat parlamentari i un país definit com a democràtic i social.

La Constitució aprovada després del corresponent referèndum nacional, estableix de forma definitiva la sobirania del Principat d’Andorra, i alhora garanteix la separació de poders i la independència del coprincipat, així com els seus drets internacionals a través dels temps. Aquest esdeveniment s’ha de dir, què va sorgir en un moment clau del mandat del Copríncep François Mitterrand i per la voluntat del poble andorrà i el vistiplau del copríncep bisbe Martí Alanís; tal com ambdós ponents ens van explicar i documentar abastament, amb unes interessants imatges fotogràfiques dels moments històrics del procés constitucional, en el qual François Mitterrand en va ser, la clau.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.