Un any més la Diada del Domund ens reclama l’atenció en aquest diumenge d’octubre perquè fem memòria agraïda dels missioners i missioneres, perquè preguem per ells i els ajudem amb la nostra solidària compartició de béns, a través de la col·lecta per les seves necessitats. Convé mantenir-nos atents a les joves Esglésies de missió, a l’ajuda que els podem i els hem de prestar. I enguany sota el lema “Missioners de la misericòrdia”, ja que necessitem missioners que canalitzin la misericòrdia de Déu Pare i la facin arribar a tots. Ens hem d’alegrar de poder compartir els béns amb aquells que els necessiten de veritat, i que els faran multiplicar com “la llavor que cau en terra bona, que va créixer i va donar fruit fins al cent per u” (Lc 8,8), quan és el Senyor provident i misericordiós qui l’ajuda i en regeix el creixement.

El Sant Pare Francesc ha recordat a la seva exhortació apostòlica “Evangelii gaudium” que necessitem evangelitzadors amb esperit (EG 259-283) és a dir, evangelitzadors que preguin i treballin, que experimentin el trobament personal amb l’Amor de Jesús que ens salva i contemplin l’Amor. Uns missioners que es deixin configurar amb tota la vida de Jesús, i que, per tant, visquin enamorats, convençuts, entusiasmats per Jesús. Altrament no convencerien ningú. Missioners que busquin la glòria del Pare, i que evangelitzin per a la glòria del Pare. Amb gust espiritual de ser poble, d’estimar la gent : estant-hi a prop i essent instruments de Jesucrist, sense distanciar-se de les llagues de Crist, de la misèria humana. Uns missioners invitats a donar raó de la seva esperança, que tenen consciència que cada un d’ells “és una missió en aquesta terra” (n. 273), uns enviats per proclamar la misericòrdia del Pare.

Ens cal novament prendre consciència del gran do que són els missioners i missioneres, sacerdots, religiosos i laics, per a la nova evangelització. I que preguem perquè les missions de l’Església avancin en tots els sentits, tant perquè prediquen amb força i convicció la Paraula de Déu i la Vida del Ressuscitat, com perquè mantenen activa la caritat de la comunitat eclesial, en tantíssims camps pastorals, estimant les persones i sobretot els més pobres, com al mateix Crist. Ja que cada persona és immensament sagrada i mereix el nostre afecte i el nostre lliurament.

L’acció missionera del Ressuscitat i de l’Esperit Sant en nosaltres i en els germans de les Església joves de les missions és la font profunda de la nostra esperança. Ja que Déu actua sempre i arreu, i res no es perd, sinó que la vida dóna fruits, encara que no en vegem resultats cridaners. Agraïm tants missioners que acompanyen el creixement integral de les persones i mostren el rostre d’una Església “en sortida”, hospital de campanya en tants llocs de lluites i de ferides.

Donem ajuda i donem-nos nosaltres, sabent que el nostre lliurament és necessari, sempre confiats en l’Esperit Sant. I intercedim pels nostres missioners i missioneres, ben especialment pels missioners monjos, religiosos i consagrats, en aquest Any de la Vida Consagrada que estem celebrant, sabent i creient en la força missionera de la intercessió que, com diu el Papa Francesc, “és com un llevat en el si de la Trinitat”.