Benvolguts andorrans,
Aquest dia 14 de març ha de ser festa gran i joiosa per a tots els andorrans. S’acompleixen els 20 anys de l’aprovació en referèndum de la Constitució del Principat d’Andorra, manifestació de l’exercici ple de la nostra sobirania que ens dotà d’una norma de màxim rang, que il·lumina i orienta el viure del nostre país.
La Constitució andorrana és el signe extern visible d’un pacte intern invisible que tot un Poble, el Poble mil·lenari Andorrà, va ser capaç de realitzar i de donar-se a si mateix ara fa 20 anys. Un pacte intern invisible, fruit d’una gran generositat per part de les altes institucions andorranes i de les diverses sensibilitats i ideologies que sempre conviuen en tota societat democràtica per tal de superar els legítims interessos particulars i anteposar el bé comú d’Andorra, arribant així a un text que reflecteix el màxim consens possible. Un pacte intern invisible que resta viu avui i que ha de servir de brúixola orientadora als nostres dies.
És per això que la Constitució (del llatí cum –amb, en conjunt– i statuere -establir) és la nostra Carta Magna, text fonamental en el qual es plasmen els principis bàsics sobre els quals descansa l’organització de l’Estat, els límits i els poders de l’Estat, així com els deures i drets de les persones i les institucions. És el text específic que conté les normes bàsiques de pau i convivència, i que ha de ser respectat per qualsevol altra norma de rang inferior.
Us invito a agrair el treball realitzat i a sentir-nos orgullosos per tots els qui feren possible el procés constituent. Aquell procés que culminà el 14 de març de 1993, i pel qual el Poble Andorrà, amb plena llibertat i independència, i en exercici de la seva pròpia sobirania, a través de les seves Institucions (Coprínceps, Consell General, Govern, Comuns, Partits Polítics,… ) i sobretot a través dels ciutadans que van ratificar la Constitució en referèndum, fou capaç d’autodonar-se aquesta norma fonamental de convivència. Fou així com, essent fidels a la pròpia història i conservant al màxim les tradicions més importants del Principat d’Andorra, significà una fecunda evolució cap allò que un país modern, ja ancorat en el concert de les nacions, necessitava. Podem estar joiosos i contents els andorrans perquè allò que des de fora molts ens criticaven, que seria una utopia impossible passar de l’edat mitjana a l’edat contemporània, ha estat possible amb l’ajuda de Déu i a través de l’esforç generós i intel·ligent de tots.
Avui fem festa i celebrem els 20 anys d’aquesta fita, i amb la mirada fixa en el futur. Celebrar significa autoestima, joia, respecte pels discrepants però sobretot unió entre tots. Hem de ser un poble unit, tal com ens ho recorda i ens ho reclama el nostre lema nacional: “Virtus, Unita, Fortior”, amb el qual diem ben alt a tothom que la força i la virtut, amb la unió de tots, esdevé més forta encara.
Enhorabona a tots. Visca la Constitució i Visca Andorra!
