Misericordiosos com el Pare

Cantant aquestes paraules “Misericordiosos com el Pare”, extretes de l’Evangeli segons St. Lluc, “Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós”  (6,36), vam entrar per la Porta santa, arreu del món, el dia de la inauguració de l’Any jubilar de la misericòrdia. Ara que celebrem la Quaresma, acostem-nos a la font de tota misericòrdia, que és Déu, coneguem-lo millor, si volem entendre realment què és la misericòrdia i la volem practicar.

Misericòrdia ve del llatí, “miserere” (misèria, necessitat) i “cor/cordis” (cor), i s’identifica amb tenir un cor solidari amb aquells que passen qualsevol tipus de necessitat. Normalment identifiquem misericòrdia amb compassió, perdó, reconciliació… però a la revelació bíblica, misericòrdia inclou dues realitats: la compassió com a pietat envers el necessitat, i la fidelitat que té l’amor com a exigència. Per això podem trobar traduccions bíbliques que usen indistintament misericòrdia, amor, compassió, tendresa, clemència, bondat… Diu el Papa Francesc: “És la paraula clau per a indicar l’acció de Déu cap a nosaltres… I és la biga mestra que sosté la vida de l’Església… La credibilitat de l’Església passa a través del camí de l’amor misericordiós i compassiu” (M.V. 9-10). Déu és “Senyor de la misericòrdia” (Sav 9,1) i al Nou testament és presentant com el “Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare de les misericòrdies” (2Co 1,3).

Al cor del Sermó de la Muntanya (Mt cc.5-6-7) la Nova Llei per al deixeble de Crist, Jesús demana que siguem perfectes en l’amor com el Pare celestial és perfecte (cf. Mt 5,48), i a Lluc ho concreta en el context de l’amor als enemics, dient que hem de ser “misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós” (6,36). Aquesta és la gran novetat revelada per Jesús: ser bondadosos, compassius… “com” el Pare. ¿Podrem ser mai misericordiosos “com” Déu? Necessitem l’Esperit Sant per poder acomplir aquest manament de Jesús.

El Senyor ensenya l’amor del cor del Pare celestial, del seu Pare, a través de les anomenades “8 paràboles de la misericòrdia”, que ens convindria rellegir i meditar. En elles, diu el Papa Francesc, “Jesús revela la naturalesa de Déu com la d’un Pare que no es dóna mai per vençut, fins que no hagi dissolt el pecat i superat el rebuig, amb la compassió i la misericòrdia” (M.V. 9).

Aquestes són les 3 grans “paràboles de la misericòrdia”:

·         L’ovella perduda, la dracma extraviada i retrobada, i la compassió “excessiva” del pare misericordiós del fill pròdig i del fill gran (Lc 15,1-37).

I també amb aquestes altres 5 paràboles, Jesús s’explica i ens interpel·la:

·         Els dos deutors i el creditor, per entendre la dona pecadora perdonada: “A qui se li perdona molt, estima molt” (Lc 7,41-43);

·         La compassió d’un estranger, el bon samarità (Lc 10,29-37);

·         L’oposat a la misericòrdia, el ric anònim i el pobre Llàtzer (Lc 6,19-31);

·         La pregària eficaç: el jutge malvat i la vídua inoportuna (Lc 18,2-14);

·         El fariseu i el publicà en el temple: qui surt justificat? (Lc 18,10-14).

Aquestes paràboles traspassen el cercle dels deixebles, i dialoguen i interpel·len la humanitat mateixa, fent-li comprendre com és Déu i com actua. És el Déu, la misericòrdia del qual “s’estén de generació en generació” (Lc 1,50), com canta la plena de gràcia, la Verge Maria, al Magníficat.