Ho sapiguem o no, som un exemple a seguir per a algunes persones que ens envolten. Tal vegada les primeres persones que ens miren amb admiració són els nostres fills. Això seria el fàcil de pensar.

En el meu cas, per posar un exemple, m’he sorprès més d’una vegada amb persones que ni tan sols conec que m’expliquen coses que demostren admiració. Bé sigui per algun llibre meu que han llegit, algunes paraules que vaig dir en alguna de les meves conferències, o algun dels articles que escric.

Sense saber-ho hi ha persones que en mirar-se al mirall els agradaria que una part de nosaltres es reflectís en ells. Per això és important pensar que allò que fem sigui bo o dolent hi haurà persones que seguiran el nostre exemple. Per aquest motiu val la pena recordar aquella frase “no facis als altres el que no vulguis que et facin a tu”.

No parlo de Karma o de coses similars. Parlo d’exemplaritat, de reflex, d’influència. Siguem conscients d’això o no, allò que fem, allò que vam mostrar, el camí que caminem. Més d’una vegada és i serà seguit per persones que es fixen en nosaltres.

Atureu-vos a pensar. Que sol passar amb els fills? Si el pare o la mare és fumador solen ser-ho també els fills. Si en una casa no hi ha costum de menjar formatge segurament aquest fill no menjarà formatge. I això ocorre per al bé o per al mal. Així que penseu què voleu reflectir.

Tots els articles a www.juanjuncosa.com.