Microplàstics, fins i tot, a les Algues del gel àrtic

Investigadors analitzant la quantitat de microplàstics al mar (Institut Alfred-Wegener / Mario Hoppmann)
Investigadors analitzant la quantitat de microplàstics al mar (Institut Alfred-Wegener / Mario Hoppmann)

Un equip de científics ha descobert que una alga anomenada Melosira arctica té una concentració deu vegades més gran de partícules de plàstic que l’aigua de mar circumdant. Una dada que resulta d’altra banda alarmant.

L’alga Melosira arctica, que creix sota el gel marí de l’Àrtic, conté deu vegades més partícules microplàstiques que l’aigua de mar circumdant. Aquesta concentració de contaminants tòxics a la base de la xarxa alimentària representa una amenaça per a les criatures que s’alimenten de les algues a la superfície del mar.

Els grups d’algues mortes també transporten el plàstic amb els contaminants a les profunditats del mar i ho fan particularment ràpid. Això podria explicar les altes concentracions de microplàstics trobades als sediments. Investigadors dirigits per l’Institut Alfred Wegener han estat responsables de l’estudi que s’ha publicat a la revista Environmental Science and Technology.



A la base de la cadena tròfica

L’alga Melosira arctica creix a un ritme molt ràpid sota el gel marí durant els mesos de primavera i estiu i hi forma cadenes cel·lulars d’un metre de llarg. Quan les cèl·lules moren i el gel a la part inferior del qual estan adherides es fon, s’uneixen per a formar grumolls que poden enfonsar-se diversos milers de metres fins al fons de les profunditats del mar en un sol dia. Allí formen una important font d’aliment per als animals i els bacteris que habiten al fons.

El problema és que, a més, de nutrients, també transporten una càrrega nefasta a les profunditats de l’Àrtic: els microplàstics. “Finalment, hem trobat una explicació plausible de per què sempre mesurem la major quantitat de microplàstics a l’àrea de la vora del gel i, fins i tot, en sediments d’aigües profundes”, informa Melanie Bergmann.

Fins ara, els investigadors només sabien per mesuraments anteriors que els microplàstics es concentren durant la formació del gel marí i s’alliberen a l’aigua circumdant quan aquesta es fon. “La velocitat a què baixa l’Alga significa que cau gairebé en línia recta per sota de la vora del gel. Que la Melosira porti microplàstics directament al fons ajuda a explicar per què trobàvem tanta quantitat de microplàstics sota la vora del gel”, explica la biòloga d’AWI.



Estudiant el gel

En una expedició amb el vaixell de recerca Polarstern l’estiu del 2021, ella i un equip de recerca van recol·lectar mostres d’algues Melosira i de l’aigua circumdant de les glaçons. Els socis de l’Ocean Frontier Institute (OFI), la Universitat de Dalhousie i la Universitat de Canterbury després van analitzar, aquests, al laboratori a la recerca de contingut microplàstic.

El resultat va ser sorprenent: els grups d‟algues contenien una mitjana de 31.000 ± 19.000 partícules microplàstiques per metre cúbic. És a dir: unes deu vegades la concentració del mateix producte a l’aigua circumdant. “Les algues filamentoses tenen una textura viscosa i enganxosa, per la qual cosa potencialment recol·lecten microplàstics de la deposició atmosfèrica al mar, de l’aigua de mar mateixa, del gel circumdant i de qualsevol altra font per on passa. Un cop atrapades a la bava d’algues, viatgen com en un ascensor fins al fons del mar o són ​​devorades per animals marins.

Atès que les algues de gel són una font d’aliment important per a molts habitants de les profunditats marines, el microplàstic podria ingressar a la xarxa alimentària, però també és una font d’aliment important a la superfície del mar i podria explicar per què els microplàstics estaven particularment estesos entre els organismes de zooplàncton associats amb el gel, com mostra un estudi anterior amb la participació d’AWI.

D’aquesta manera, també pot entrar a la cadena alimentària quan el zooplàncton és menjat per altres peixos com el bacallà polar. I, alhora, aquests són menjats per aus marines i foques i, aquestes últimes, són l’aliment preferit dels ossos polars i, per això, aquestes substàncies arriben a contaminar la cadena tròfica completa.



Microplàstics a l’Àrtic

L’anàlisi detallada de la composició plàstica va mostrar que a l’Àrtic es troben una varietat de plàstics diferents, inclosos polietilè, polièster, polipropilè, niló, acrílic i molts més. A més de diversos productes químics i tints, això crea una barreja de substàncies, l’impacte de les quals, en el medi ambient i els éssers vius, és difícil d’avaluar.

“La gent a l’Àrtic depèn particularment de la xarxa alimentària marina per al subministrament de proteïnes, per exemple, a través de la caça o la pesca. Això vol dir que també estan exposats als microplàstics i productes químics que conté. Ja s’han detectat microplàstics en budells humans, sang, venes, pulmons, placenta i llet materna i poden causar reaccions inflamatòries, però fins ara gairebé no s’han investigat les conseqüències generals”, informa Melanie Bergmann.



Omnipresents

“Bàsicament, s’han detectat micro i nano plàstics a tot arreu que els científics han buscat al cos humà i dins d’una plètora d’altres espècies. Se sap que canvia els comportaments, el creixement, la fecunditat i les taxes de mortalitat als organismes. Molts productes químics plàstics són toxines conegudes per als humans”, diu Steve Allen, membre de l’equip de recerca de la Universitat OFI Dalhousie.

A més, l’ecosistema de l’Àrtic ja està amenaçat pels profunds trastorns ambientals causats per la crisi climàtica. Si els organismes, ara, estan exposats addicionalment als microplàstics i els productes químics que contenen, els pot debilitar encara més.

“Aleshores, tenim una combinació de crisis planetàries que necessitem urgentment abordar de manera efectiva. Els càlculs científics han demostrat que la manera més efectiva de reduir la contaminació plàstica és reduir la producció de plàstic nou”, diu el biòleg d’AWI.

I afegeix: “Per tant, això definitivament hauria de ser una prioritat a l’acord global de plàstics que s’està negociant actualment”. Per això, Melanie Bergmann també acompanya la propera ronda de negociacions, que començarà a París a finals de maig.



Referència: Bergmann, M., Allen, S., Krumpen, T., Allen, D., 2023. Alts nivells de microplàstics a l’alga del gel àrtic Melosira arctica, un vector de les xarxes alimentàries bentòniques i associades al gel. Environmental Science and Technology.



Per Ecoticias

TOTES LES NOTÍCIES