El director del Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES), Joan Micó, ha obert aquest dilluns a la tarda el cicle de conferències de la Setmana de la Diversitat Cultural explicant com s’ha anat configurant la societat andorrana i exposant la necessitat valorar les aportacions de les persones que venen d’altres països i cultures, reconeixent les tradicions andorranes, però tendint cap a una societat ‘més oberta, més tolerant i més adaptada a la realitat’. Micó ha considerat que l’èxit del model andorrà és ‘la bona entrada dels fills de tothom, per exemple al mercat laboral’. Amb tot, però, ha indicat que cal treballar per diluir les distàncies i la segmentació social, laboral i econòmica entre els ciutadans.

Sota el títol La diversitat cultural a Andorra, el sociòleg i director del CRES, Joan Micó, ha exposat en la primera conferència de la Setmana de la Diversitat Cultural a la capital que semblaria que la societat andorrana sempre ha estat homogènia i que no hi ha hagut canvis. Un fet que nega rotundament ja que considera que la cultura ‘s’ha anat reformulant en relació a l’entorn’. A més, com a resultat del gran i ràpid creixement econòmic dels darrers anys, afirma que Andorra s’ha convertit en una ciutat ‘oberta i diversa’.

Micó ha recordat que al Principat hi viu un ventall ‘impressionant’ de cultures, però que amb el canvi de llei del 1984, l’establiment de quotes facilita l’entrada dels comunitaris que tenen una feina i fa difícil la dels extracomunitaris. D’aquesta manera, ha apuntat, que la colònia hindú o marroquina ha quedat estancada o fins i tot pot haver disminuït.

Tot i aquesta diversitat, el responsable del CRES també ha reconegut que al país hi ha ‘dos mons amb condicions de vida i laborals molt diferents’. ‘Hi ha els que treballen de dilluns a divendres i els que ho fan el cap de setmana’, ha resumit. A més, ha reconegut que la societat està estructurada en forma de piràmide, amb els andorrans de soca-rel al capdamunt i amb una distribució decreixent en funció de la valoració de les diferents cultures.

Aquesta segmentació es materialitza també en àmbits com la política, un sector que Micó creu que ‘s’ha adaptat a una petita part’ i que ha d’integrar un nombre més gran de persones a través no només de la rebaixa dels anys per accedir a la nacionalitat, sinó també per reconèixer el dret a vot a les comunals o la doble nacionalitat.

Tampoc la idea de la distància cultural ha de ser un fre a la integració, doncs el sociòleg manifesta que ‘el problema no és la distància sinó la relació entre cultures’.

En aquest sentit, Andorra té dues característiques que fan que aquestes segmentacions es vagin atenuant, sobretot amb les segones generacions. ‘Molts dels que han vingut han tingut mobilitat social, sobretot els fills’, ha afirmat Micó. ‘ Si es pot parlar d’un èxit del model andorrà és la bona entrada dels fills de tothom, per exemple al mercat laboral’, ha afegit.

Per tot això, el director del CRES sosté que Andorra ha de tendir cap a una relació d’interculturalitat amb la població immigrant. ‘Que l’entitat andorrana no accepti ni toleri, sinó que valori les aportacions que fan els de fora, reconèixent i valorant alhora les tradicions pròpies’, ha apuntat. L’objectiu és que es conformi una societat recollint totes aquestes aportacions i reconeixent la barreja com a positiva, ha assegurat.

El camí per assolir aquesta fita compta amb alguns aspectes positius, com ara la presència d’alumnes immigrants a les aules; però cal que les fronteres entre uns i altres es dilueixin en tots els àmbits i sectors de la societat, l’economia i la política per fer una societat ‘més oberta, més tolerant i més adaptada a la realitat’, ha conclòs Micó.