298 de les dones embarassades d’Andorra s’han inscrit al programa públic de donació de sang del cordó umbilical des del principi de la seva posada en marxa -ara fa poc més d’un any-. Això suposa més d’un 50% dels embarassos dels últims dotze mesos. Ho han fet públic aquest divendres el director de Salut i Benestar, Josep Casals, i el coordinador del programa, Josep Vilanova, abans de la segona reunió de seguiment del programa. També han aclarit que només la meitat dels cordons de les dones que decideixen donar acaben arribant al banc de Barcelona -el programa es fa en col·laboració amb el servei de trasplantaments del ministeri de sanitat espanyol, la Fundació Crèdit Andorrà i  la Fundació Josep Carreras- després de passar els filtres necessaris d’idoneïtat.

Tots dos han valorat molt positivament la marxa de les donacions, i han destacat la ‘solidaritat encomiable’ d’aquelles que decideixen donar. Tot i així, Casals ha explicat que encara no es té notícia que una donació andorrana hagi arribat a salvar cap vida, sinó que de moment romanen totes estocades a Barcelona, però que ‘és molt probable que en els pròxims mesos ens arribi l’excel·lent notícia que, gràcies a una donació altruista d’una persona andorrana, algú en qualsevol altre lloc del món ha pogut millorar la seva qualitat de vida’.

El darrer -i primer- balanç del programa es va fer al maig, quan només havien transcorregut sis mesos en funcionament, i en aquell moment la xifra era de 133 inscripcions i 74 unitats òptimes recollides. Així doncs, el ritme segueix augmentant, ara que Andorra, a més, forma part del programa Concòrdia, un programa cooperatiu interterritorial espanyol.

Segons Josep Vilanova, el doctor que coordina el programa amb dues llevadores, ‘el procediment és complicat per darrere’ però de cara a la dona l’essencial és que sàpiga que ‘la placenta i el cordó que habitualment se’n van a les escombraries poden salvar una vida’. El procediment no implica que la dona faci res especial, només que parli amb la llevadora, per garantir que no hi ha cap risc -per exemple, de malalties hereditàries-. Després, quan es recull, s’ha de garantir que el cordó té un pes mínim i una quantitat idònia de sang i es porta a l’hospital de la Seu d’Urgell, que el gestiona amb el banc de sang i teixits de Catalunya.

El resultat final és que la sang del cordó d’un quart del total d’embarassades del país acaba al banc de sang de Barcelona. Casals, de fet, ha garantit que no hi ha hagut cap problema amb la duana en el transport dels teixits. El doctor Vilanova, de la seva banda, ha celebrat la xifra tot recordant que ‘això és més que una donació de sang’, ‘és com implantar una fàbrica de sang, per tant s’ha d’estar segur que no dóna problemes’ i per això ‘passa tants filtres’.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada