A l’antiga Roma, durant el mes de maig es donava culte a la deessa Maria (d’aquí es deriva el nom del mes), coneguda també com Bona Dea, deessa de la fertilitat, la castedat i la salut. El culte a la Deessa Maria estava lligat a la virginitat, la fertilitat femenina i la curació. En el seu temple els malalts eren curats amb herbes medicinals i la invocaven per demanar per la seva salut. Alguns ritus estaven reservats a les dones, especialment a les verges. Durant tot el mes els seus seguidors li oferien flors. Les dones sol·licitaven fertilitat i abundància a la llar. Les verges demanaven puresa. Quan l’Imperi Romà es va fer cristià, li va dedicar a Maria el mes de maig perquè va trobar-hi un model de dona, esposa i mare. Les ofrenes abans ofertes a Maria es van dirigir a la mare de Jesucrist. Les mares acompanyades de les seves filles li oferien flors durant l’oració del rosari. El mes de maig també es va triar per celebrar la maternitat. Hi ha tradicions molt arrelades en gran part de la població creient, amb vista a celebrar el mes de maig com dedicat a la Mare de Déu. Certament no és una cosa que es fonamenti en la litúrgia d’aquests dies, sinó en la pietat popular, però això no vol dir que sigui una devoció falta de contingut profund.
De fet la devoció a la Mare de Déu de cap manera es pot catalogar com superficial o sentimental, sinó la més adequada per trobar i seguir-hi el prototip del dissipeu-la i el testimoni de Jesucrist. Efectivament Maria, Mare de Crist, és la persona humana que millor es pot trucar deixebla i missionera de Jesucrist. Quan Maria apareix en escena, segons el que esmenta sant Lluc en el seu Evangeli en ser visitada per l’Arcàngel Gabriel, és tot just una joveneta, però amb maduresa per assumir el projecte diví, de ser mare del Fill de Déu fet Home, en un “sí “que pronuncia de manera totalment lliure i que anirà reiterant com” pelegrina de la fe “al llarg de la seva vida, per exemple quan ella i José són rebutjats i no troben lloc a la fonda, havent ella donat a llum en una cova que serveix de corral per als animals, o quan se sorprèn pel que diuen de l’Infant els pastors, o els ancians Simeó i Anna, o els mags d’orient, o en haver de fugir precipitadament amb Josep i el Nen a Egipte, per evitar que donin mort al petit. De vegades Maria no entén, però no renega i tot el guarda i el medita en el seu cor. Inicialment Maria i Josep s’esforcen a educar el Nen; gradualment ells aniran sent educats per Jesús, de Josep no sabem molt, per exemple quan hagi mort, de Maria es parla més, seguint ella el seu Fill com fidel deixeble fins al cim del calvari i romanent al peu de la creu.
De Maria tenim molt a aprendre per ser també nosaltres deixebles i testimonis de Jesucrist. Dia de les Mares. No obstant això, l’origen com a festa mundial va aparèixer el 1905, als Estats Units, quan una dona anomenada Anna Jarvis va sol·licitar a personatges influents i del món de la política que consagressin Dia de la Mare el segon diumenge de maig. Va tenir èxit i el 1910 ja se celebrava el dia en molts estats d’aquell país. El 1912 va aconseguir que es creés l’Associació Internacional Dia de la Mare per promoure la iniciativa a nivell mundial. El 1914, el Congrés dels Estats Units, recolzat pel president Woodlawn Wilson va declarar el segon diumenge de maig com el dia dedicat a la maternitat. La primera celebració oficial va tenir lloc un dia 10 de maig, pel que aquest dia va ser adoptat per molts països del món com la data del Dia de la Mare. Aquest diumenge celebrarem amb goig el Dia de la Mare. De Maria les mares aprenguin aquesta actitud per assumir la maternitat de manera totalment lliure i responsable; d’ ella aprenguin a acollir, respectar, celebrar i educar la vida humana. Maria és la dona forta que accepta totalment els plans de Déu, que lliura el Fill per a la salvació de tots.
En Maria trobem tots el Regal del Fill que ens salva, i a ella mateixa com a Mare que ens acompanya, segons el que va dir Crist des de la creu i ella ho ha assumit en les seves aparicions en diversos llocs i temps, per exemple Lourdes, Fàtima. Nombroses imatges ens parlen de la inculturació de la Verge Maria com a Mare de molts pobles. La devoció a la Mare de Déu no és només de nens, dones o gent gran, sinó de totes les edats. Aquí us deixo un poema per totes les que són mares i fan de mare.
Dona de passos lents i caminar pausat
Aflora de les teves entranyes la bellesa d’un rostre immaculat
Dona que al teu pau i assossec convides
Quan brollen dels teus ulls el tendre abraçada de Déu.
Dona que pal·lideses i et arrodoneixes d’amor
L’hort dels dies bateguen dins teu.
Dona de dolç caminar i tendresa habitada
La teva ànima es purifica d’arrels nacrades
Mare que tonifiques de mel teves venes
Quan en el seu cabal emana sang nova
I si els teus ulls de cel blau es tenyeix
I en el teu mirar un raig de sol persisteix,
I si les teves mans de cotons es vesteix,
I la teva veu de seda amb el vellut competeix.
Vull aprofitar aquestes línies per felicitar a totes les mares
