Més  de 400 bombers de tot el món participen des d’aquest dimecres al Congrés anual de la comissió internacional de socors alpins (ICAR) que se celebra fins dissabte per primera vegada a Andorra. Aquest dimecres s’han dut a terme fins a nou tallers per presentar noves tècniques en rescats de muntanya que ja estan implementant alguns països per millorar la rapidesa a l’hora de recuperar víctimes en parets o barrancs, millorar les tècniques d’immobilització o evitar el síndrome de l’arnès, que provoca el tall del reg sanguini quan una persona amb arnès pateix un accident i es queda suspesa al buit.

El Grup de Rescat de Muntanya dels Bombers d’Andorra també ha presentat a la resta de professionals la metodologia que fan servir els guies canins i com eduquen els gossos perquè trobin víctimes tant en boscos com en allaus. A diferència d’altres països, al Principat es comencen a formar els animals a partir de les 8 o 10 setmanes d’edat, i l’aprenentatge s’allarga entre els 18 i els 24 mesos.

El Congrés anual de la comissió internacional de socors alpins (ICAR) ha començat aquest dimecres a Soldeu amb la celebració dels tallers pràctics en què bombers de diferents països han presentat tècniques i metodologies noves en l’àmbit dels rescats de muntanya amb l’objectiu que la resta els puguin implementar. Les demostracions s’han dut a terme tant al poble de Soldeu com al Pla d’Espiolets, aprofitant els desnivells que presenta la zona.

Tal com ha explicat el responsable del Grup de Suport de Muntanya dels Bombers d’Andorra, Pere Fortes, es noves tècniques van encaminades a guanyar eficiència i rapidesa a l’hora de rescatar una víctima, o bé, quan el rescat pot trigar, a millorar les immobilitzacions i a evitar el síndrome de l’arnès, que provoca el tall del reg sanguini quan una persona amb arnès pateix un accident i es queda suspesa al buit.

Així, un grup de bombers d’Oregon (Estats Units), han mostrat la potència -una espècie de braç- que utilitzen per guanyar alçada i poder recuperar més fàcilment la víctima amb la llitera quan s’arriba a la part superior d’una paret o penya-segat.

De la seva banda, dos grups de bombers italians han mostrat, d’una banda, un sistema que, per guanyar rapidesa en un rescat en un barranc, s’utilitzen ancoratges humans en lloc d’artificials. L’altre grup italià ha presentat un sistema que han ideat perquè els nusos en les cordes no impedeixin que s’aturi l’ascensió en grans parets.

En canvi, un grup de bombers francesos ha presentat la seva tècnica a l’hora de fer immobilitzacions en suspensió, mentre que dues comissions mèdiques també han fet demostracions al Pla d’Espiolets per evitar el síndrome de l’arnès i de noves tècniques d’immobilitzacions, que han anat a càrrec del doctor Soteras, de la Cerdanya. A més, també s’ha donat a conèixer un sistema que permet instal·lar un cable ‘troll’ en un dron.

Finalment, els guies canins dels Bombers d’Andorra també han presentat la metodologia que fan servir quan és necessària l’ajuda de gossos en un rescat, ja sigui en un bosc o en cas d’allau. El responsable del Grup de Rescat Caní, Miquel Àngel Adran, ha explicat que s’han fet demostracions tant amb animals encara en formació com amb un gos operatiu per mostrar com treballa tant el gos com el guia i com es premien els animals quan completen la seva feina. A diferència d’altres països, a Andorra es comença a formar els animals des de ben petits, amb 8 o 10 setmanes, perquè és important que des del principi s’acostumin a ser sociables i no agressius, i a la presència d’altres gossos. La formació que reben els gossos a Andorra és d’entre 18 i 24 mesos, durant els quals es practica perquè l’animal aprofiti el seu desenvolupat sentit de l’olfacte i pugui localitzar persones desaparegudes.

El director adjunt del Cos de Bombers, Jordi Farré, ha explicat que cada país utilitza una mica les tècniques pròpies, tot i que a Europa són bastant comunes, i que l’objectiu de la jornada és intercanviar experiències i poder implementar innovacions que puguin ser d’ús pràctic a cada zona. De fet, a Andorra se segueixen les tècniques estandaritzades de França, però “sempre va molt bé conèixer altres procediments”.

ANA