Les “Jornades de Teologia” que se celebren entre el dia 28 i el 29 d’agost han resultat un èxit de participació: més de 180 persones hi estan participant, per tractar en profunditat el tema de la bioètica.

Les jornades, organitzades per la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell i obertes al públic en general, acull a laics de divers signe de diversos punts de Catalunya i d’Andorra. Una part important dels assistents però, són mestres i professors de religió, í també catequistes, sacerdots i alguns laics vinculats amb els consells de pastoral de les parròquies de la diòcesi. L’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, ha presidit aquest matí la inauguració de les jornades, posant èmfasi en el valor de la vida i de la família i de les estructures socials que sorgeixen de la família en parlar de la propera celebració del Sínode de les Famílies; i també en la singularitat i la importància del tema de la ètica i del amor i de la defenbsa de la vida, obert i no únicament confessional.

L’Arquebisbe Mons. Joan-Enric , ha presidit l’Eucaristía posterior a les primeres ponències, dutes a terme pel Dr. Francisco Alarcos, i després de l’Eucaristía ha lliurat la “missio canònica”, als mestres i professors de religió, amb la que reben l’encàrrec per ensenyar en nom de la religió catòlica els diversos nivells formatius en l’escola pública i privada.

El Dr. Francisco Alarcos, Director de la Càtedra Andalusa de Bioètica de la Facultat de Teologia de Granada, ha encetat aquest matí l’edició d’enguany de les Jornades de Teologia del Bisbat d’Urgell, convocades sota el títol genèric “Acollir la vida. Tenir-ne cura. De la bioètica a la biopolítica”, amb una àmplia i enriquidora reflexió, dividida en tres ponències al llarg del dia, sobre els valors que implica la pròpia expressió “bioètica” (“l’ètica i la vida”) i molt especialment en l’aplicació pràctica “en dues etapes que, al meu entendre, són claus: en l’inici de la vida, quan es poden plantejar qüestions com l’estatut ètic de l’embrió humà, l’avortament, la fecundació in vitro, etc; i, d’altra banda, els dilemes que es plantegen en situacions terminals de la vida, com l’eutanàsia, el suïcidi assistit o la limitació de tractaments terapèutics, entre d’altres”, explica el Dr. Alarcos.

Tot i que la professió mèdica ha elaborat diversos codis ètics per tractar alguns dels dilemes que esmenta el ponent (dilemes, puntualitza, “que afecten tant a creients com a no creients”), aquests codis, que parteixen bàsicament del principi deontològic hipocràtic de “no maleficència” (el metge mai no pot actuar per fer mal al pacient), han d’anar evolucionant per tal de donar respostes als problemes que es deriven precisament del desenvolupament tecnològic de la ciència mèdica, els quals fan possible “prolongar la vida d’una manera extraordinàriament inhumana”.

D’altra banda, el Dr. Alarcos fa èmfasi en què en la discussió sobre els avenços en els tractament de determinades malalties greus, com a fruit de l’experimentació biomèdica, i els dilemes que aquestes pràctiques plantegen en l’àmbit de la bioètica, és important tenir molt present que, “més enllà de l’opinió de professionals de la salut o dels propis pacients, cal aplicar de manera prioritària en principi de justícia en la distribució dels recursos disponibles, i és en aquest aspecte on entraríem en l’àmbit de la biopolítica, al qual es fa referència en el títol de les Jornades”. Aplicar el principi de justícia vol dir, per exemple, considerar el cost que té mantenir un pacient en condicions de supervivència assistida i si aquest recursos que es destinen no s’haurien d’emprar abans en atendre altres malalts en una situació no tan extrema. Això, però, no significa que “s’hagi de taxar el preu d’una vida humana en termes econòmics, però també és cert que el principi de justícia ens mena a no emprar recursos en mantenir artificialment una vida quan es podrien dedicar a tractar altres pacients que sí tenen una expectativa raonable de futur”.

Les Jornades continuaran demà amb la intervenció del Dr. Torralba, Catedràtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, que durant la sessió del matí desenvoluparà les ponències “La gestió ètica de la vida no humana. Nocions d’ecoètica” i “Els comitès d’ètica com a òrgans de deliberació i presa de decisions”, i a la tarda parlarà d'”Acollir la vulnerabilitat i potenciar l’autonomia”.

Text i foto: Bisbat d’Urgell