Per a la realització de qualsevol tipus d’activitat, les persones necessiten estar motivades, sigui quin sigui el tipus de motivació. Si excloem l’exercici de la força com un acte violent, ens trobem davant de tres tipus de motivacions. En primer lloc la dinerària del treball remunerat, que en algunes ocasions es podria assimilar a la violència del poder de que qui paga mana, tot i que existeixen persones que realitzen aquest treball de forma satisfactòria. En segon lloc i en la banda oposada, la pròpia motivació personal, basada en l’autoexigència d’una persona que fa el que creu que ha de fer, sense cap exigència o condició externa.

Entre aquestes dues motivacions extremes, la dinerària i la voluntària, existeix una tercera motivació, la de la meritocràcia, d’una societat que reconeix el mèrit, la feina ben feta de qualsevol persona o entitat. Malauradament l’enveja fa molt difícil aquest reconeixement positiu dels altres. En el col·lectiu dels sèniors jubilats, la meritocràcia podria ser molt beneficiosa per a ells mateixos i per a la resta de la societat. En l’actual situació de crisi, de la que ningú sap com sortir-ne, la participació dels sèniors, no està de moda, no està ben vista per una societat caracteritzada per la banalitat i la mediocritat. No s’accepta que qualsevol persona jubilada no obligada a treballar, assumeix per pròpia iniciativa compromisos socials. Ja he treballat prou, es temps de descansar, no és gens adequat per a les persones que encara poden ser útils i necessàries.