Novembre ens porta a recordar i a pregar pels nostres estimats difunts. El dia 2 i durant tot aquest mes, recordem tots els difunts del món, especialment els nostres familiars, amics i benefactors, aquells per qui tenim major obligació de pregar, i tots els qui estimem i que ja han partit cap a la Casa del Pare. Tinguem-los presents; preguem amb confiança per ells, perquè rebin perdó i salvació eterna; i demanem que els sacerdots preguin també pels nostres difunts, amb l’oferiment del sacrifici de la missa.

L’Eucaristia és el millor dels sufragis pels nostres difunts, ja que sempre és el memorial de la mort redemptora i de la resurrecció de Crist, “mentre esperem que es compleixi la benaurada esperança, que es manifesti la glòria del gran Déu i salvador nostre Jesucrist” (Tit 2,13). Encomanar una persona difunta i fer que els ministres de l’Església preguin per ella, recordant-la en la celebració de l’Eucaristia, és unir-la a Crist per presentar-la, juntament amb Ell, davant del Pare. En diversos moments de la missa i a l’interior de la pregària eucarística, sempre recordem la intercessió i l’ajuda dels sants, i alhora també sempre preguem pels difunts. Apliquem la gràcia infinita de l’Eucaristia pels vius i pels difunts, sabent que el sacrifici de Jesucrist els serà vida i salvació, perquè ens uneixen uns lligams molt forts de comunió amorosa.

El Papa Francesc ens anima a tenir esperança davant la mort, a confiar en Jesús, perquè Ell és el Ressuscitat d’entre els morts “i mantindrà viva la flama de la fe en els últims moments de vida, ens prendrà de la mà per dir-nos: aixeca’t, alça’t!”. La mort ja no és la darrera paraula per a les persones que han cregut i estimat. Ja no hem de cercar entre els morts el Crist, perquè ha vençut la mateixa mort, ni cap tomba no pot sepultar la Vida del Crist ni la d’aquells que Ell ha redimit. El Pare es complau en Crist i ens el dóna com a Camí, Veritat i Vida nostra, Germà gran que amb el seu amor il·lumina i revela l’esperança de la resurrecció gloriosa, més enllà del sofriment i de la mort. “Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en Mi, encara que mori, viurà!” (Jo 11,25), i en Ell creiem, vivim i esperem la vida eterna, i el nostre retrobament amb els éssers estimats.

Visquem aquest mes de novembre i també la participació durant l’any en les exèquies i els funerals –bella tradició arrelada a la nostra Diòcesi- com un moment intens de proclamar la nostra fe en la Resurrecció del Crist i la nostra esperança que el Senyor perdonarà i premiarà aquells que li encomanem. Si vivim les benaurances, si estimem com Jesús ha estimat, si ens entreguem a tothom amb generositat i testimoniem la nostra fe amb coherència de vida, llavors viurem de debò i serem acollits pel Senyor a les estances eternes que Ell s’ha avançat a preparar-nos: “A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots; si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic” (Jo 14,2-3).