Seria molt bonic que l’origen dels nostres mitjans de comunicació de massa fos la primera accepció (‘que és igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, qualitat o grau, o entre dues altres parts o coses’), perquè evocaria la idea d’objectivitat i distanciament que creiem poder exigir a qui ens informa; dissortadament provenen de la segona, la diguem-ne estrictament tècnica: ‘allò que serveix per arribar a un fi’.
Però vaja, més enllà d’això, la gràcia és que l’esbombament del sintagma a gran escala va arribar, com tants altres termes de la modernitat, des de la llengua anglesa. O més ben dit, des de la cultura anglesa, perquè va fer una barreja entre un adjectiu en anglès i un substantiu en llatí: mass medium (en singular), massa media (en plural). Com és natural, la tendència de la llengua a l’estalvi ha portat a escurçar l’expressió i avui els mèdia a seques ja designen el col·lectiu de televisions, ràdios i diaris en paper i digitals que engloben allò que altrament anomenem el quart poder: la premsa. D’on ha sorgit, per cert, un dels adjectius d’èxit més fulminant del segle XXI: mediàtic.
    La mediació, doncs, ha desbordat àmpliament l’àmbit del dret, la sociologia i la psicologia social en què es bellugava fins ara per fer una entrada de cavall en el terreny de la política. I amb ella el mediador. Que tanmateix sembla una mica superflu, atès que ja disposàvem de dos mots per acomplir aquesta funció: intermediari i mitjancer. El primer va anar adquirint més significats i per tant es pot haver allunyat una mica de la figura de la persona “de l’acció de la qual hom es val per a obtenir alguna cosa d’algú altre”. Que és justament la definició de mitjancer, per la qual cosa, reitero, el mediador sembla ben superflu. De fet, el mateix diccionari encara proposa un tercer sinònim, intercessor.   
    En canvi, el derivat que, malgrat un ús més o menys creixent per part del periodisme, encara no ha estat beneït pel diccionari és el verb mediar. El Termcat ja el recull en duers àrees, la de Treball i la de Dret i Administració pública. I encara que la llengua també disposa d’un parell de mots que exerceixen aquesta funció (mitjançar i intercedir, i fins i tot en certs casos arbitrar), mediar acompliria el mateix paper especialitzat que juga mediador (de fet la paràfrasi actualment usada és precisament ‘fer de mediador’). No s’acaba d’entendre per què l’un sí i l’altre no. Ves que al final no acabem necessitant la intervenció d’un mèdium.