Quan no tens forces, quan no et sents capaç, quan no tens motivació. Actua mecànicament. És igual la situació en la qual et trobis, és igual el desvalgut que et sentis i sobretot no importa que no tinguis forces. Actua de manera mecànica, comporta’t com si fossis un robot, sense sentiments i gastant la poca energia que et queda per a fer aquelles coses que saps que has de fer per a tirar endavant.
La burocràcia, el llarg camí, o la impossibilitat del mateix et poden arribar a aclaparar de tal forma que et sentis incapaç de fer res. És aleshores quan has d’actuar mecànicament, un peu davant de l’altre i per lent que sigui, t’allunyes d’on no vols estar i t’acostes al camí que vols seguir.
Només és en aquests moments que ens sentim desesperats, quan podem comprovar que som més durs del que pensem. Per més que ens faci mal una situació, si som capaces d’apartar tota la càrrega emocional i actuar sense ella, comprovarem que de manera mecànica podem avançar o allunyar-nos depenent del moment.
Encara que sigui de forma molt lenta i sense passió, la força s’anirà renovant quan més lluny estiguem d’on no volem estar o en el cas de caminar per un nou camí el fet d’avançar ens recarregarà les piles per lent que sigui. Amb això vull dir-te a tu, estimat lector, que encara que creguis que no pots més i que és impossible, sí que pots!
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.