Matrimonis impossibles

És el que té el progrés. Que permet coses que, en condicions naturals, serien impossibles. Com ara parlar amb algú sense estar enfront del teu interlocutor. Un somni que ja fa molts anys feu possible el telèfon i que avui, els programes de comunicació virtual permeten fer no tan sols amb la veu. També amb la imatge. Ara ja podem parlar amb algú que estigui a l’altra part del món mentre el veiem a la pantalla de l‘ordinador.

La gastronomia, no ha quedat al marge d’aquesta possibilitat. I allò que abans era una entelèquia, ara pot ser una realitat esplèndida. Com acompanyar un rostit contundent amb una amanida refrescant de magrana i escarola. Una amanida que, a dreta llei, seria impossible de fer tota vegada que la fruita de grans vermells i refrescants i l’herba cruixent i un punt amargant, no estan genèticament programades per coincidir en el calendari.

De la mateixa manera que la pinya tropical no estava ni està genèticament preparada per arribar a les nostres taules, massa llunyanes de les zones de conreu, en el punt just de maduració.

Però la tecnologia, la de transport en el cas de la pinya i la de conservació per fred i la de conreu en llocs i temps no habituals, han permès el miracle. I ara podem, quan l’escarola just hauria d’estar lligada i la magrana ja hauria d’estar més que picada pels ocells que busquen aliment per passar l’hivern, preparar aquesta amanida a la que m’he afeccionat durant les festes de canvi d’any i per ajudar a tirar avall els inevitables excessos que he comès a taula. Amb l’avantatge de permetre un amaniment minimalista, només amb oli i sense sal, que fa l’amanida força més saludable.

Son matrimonis aparentment impossibles. Que els puristes titllen de bastards o poc naturals en tant que els productes han vist forçat el seu cicle biològic. Però que, posats a taula, permeten gaudir de sensacions que havíem somniat i desitjat i que, gràcies a la tecnologia, avui son possibles.

Benvingudes siguin. I si tenen un punt d’antinaturals, tampoc passa res. Que ni jo ni ningú s’alimenta només d’amanida d’escarola i magrana. Un dia és un dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *