Les persones que aproven els matrimonis de parelles del mateix sexe fan servir, entre altres, els següents arguments.

És injust i discriminatori negar a les parelles del mateix sexe l’accés al matrimoni i els seus corresponents beneficis, drets i privilegis. La legalització diu que les unions entre persones del mateix sexe, que atorga a les parelles homosexuals els mateixos drets i els permet adoptar en igualtat de condicions que les parelles heterosexuals, ve finalment a acabar amb una greu injustícia i discriminació que es venien cometent a prohibir-les.

No hi ha dubte que hi ha hagut profunds canvis culturals en la societat actual, tant en el coneixement i la comprensió de la sexualitat humana, com en el rol de l’home i la dona: per tant també en els models socials respecte al matrimoni i la família. No es pot desconèixer aquesta realitat.

Tant la mentalitat actual com les mateixes lleis reconeixen la igualtat de gènere i per tant l’acceptació social de la condició i conducta de persones que tenen o han triat la seva orientació i preferències sexuals cap a persones del mateix sexe

Les lleis són necessàries per protegir l’ordre social i garantir el ple exercici dels drets de tota persona. Les persones amb diferent orientació sexual tenen dret a la protecció de la llei. La discriminació basada en l’orientació sexual és una violació: no és un delicte, no és una malaltia, no és producte de la immaduresa emocional, és una opció lliure de la persona i és el seu dret a decidir sobre el seu cos i la seva vida sexual. En què perjudica que les parelles del mateix sexe es casin davant la llei civil?

Per què no acceptem que cadascú visqui com vol? El matrimoni tradicional entre un home i una dona no és simplement un costum o un model o paradigma social que depengui de les diferents cultures, llocs o èpoques. És una ordre natural que respon a la necessitat de la complementarietat sexual i que ha existit en totes les cultures, pobles i en totes les èpoques de la història universal, des de temps immemorial.

El matrimoni entre home i dona és l’única forma d’establir una família, cèl·lula bàsica de la societat. La família és el santuari de la vida: on es transmet la vida i on els éssers humans poden trobar el seu ple desenvolupament. La família és l’ambient natural on les persones creixeran i adquiriran els valors humans que els capacitin per a les relacions interpersonals i per viure en societat. És en la família on s’aprèn a reconèixer i respectar la dignitat de cada persona, els seus drets i obligacions, el sentit del treball, on s’aprèn a expressar l’amor fratern, a viure en la veritat, a practicar la justícia, la responsabilitat, el sentit de servei, del treball, de la solidaritat etc.

El paper que el pare i la mare exerceixen en el desenvolupament afectiu, psicològic i sexual del nen és insubstituïble. És cert que una parella del mateix sexe pot oferir amor a un nen adoptat, com les parelles heterosexuals, i que aquests nens estaran sota la influència dels mateixos programes de televisió, els mateixos jocs, els mateixos esports i el mateix ambient exterior que els fills de les parelles heterosexuals. Tampoc sembla raonable atorgar el dret d’adoptar a parelles que clarament han rebutjat la procreació dels fills ni que la llei autoritzi a donar nens en adopció només per satisfacció de la parella.

Les lleis s’estableixen per assegurar el bé comú. No s’han de fer lleis per a benefici d’uns quants ni tampoc només per obtenir beneficis polítics o guanyar simpaties i vots com sembla ser el cas.