Ens trobem davant d’una societat alienada, que practica el joc dels disbarats, percebuts per moltes persones, que amb molt poques excepcions, són incapaces de mullar-se, creant organitzacions per promoure canvis socials. Això si, critiquen a tot quisqui, protesten i s’indignen, demanant ingènuament, que els que els han provocat els solucionin. Clars exemples son la gran estafa de les preferents i el deute per vida d’una vivenda desnonada, en la que les persones que paguen una hipoteca, ja no en són propietaris. Es fa difícil d’entendre que això pugui succeir, si exceptuem que la pela és la pela i el demés són punyetes.
En una societat en la que els grans mitjans de comunicació, ens bombardegen contínuament amb la política de la por, de que el que pitjor que ens ha de passar encara no ha arribat, que simplement vol dir, que caldrà acceptar totes els disbarats econòmics que ens pretenen imposar, en benefici dels més rics i en contra dels més pobres, hi podem viure resignadament, com un ramat de xais que aguanten tots els disbarats haguts i per haver? Acceptar-ho suposa renunciar a valors transcendentals humans, necessaris per defensar la dignitat humana. Hi ha solucions? Si, n’hi ha. Només cal recuperar la capacitat de pensar per crear societats de resistència, organitzades de forma molt semblant a la dels nostres besavis, que ho van intentar, sense disposar dels grans avenços de l’actual societat del coneixement. El Moviment Sènior aposta per l’ús infrautilitzat de la matèria grisa dels sèniors.