S’acaba d’inaugurar al CAEE una interessant exposició de màscares representatives dels diversos rituals de la cultura africana, que porta per títol “Màscares: el tresor d’Àfrica”
Les diferents peces, procedents d’un col·leccionista francès, ens mostren l’origen i les característiques de cada una de les màscares que s’empren en els moments més importants de la vida africana i que inclouen rituals de caire funerari.
Un simbolisme que ens apropa a diferents tribus, des de l’actual República Democràtica del Congo fins a la tribu dels “Ambete”, uns dels habitants de Gabon. Aquests últims empren el color blanc per simbolitzar la mort i el vermell per a expressar la vida.
Podem descobrir també el seu respecte per la natura, quan celebren un ritual per demanar el consentiment de l’arbre per a ésser talat per a realitzar les màscares. Tot un esperit de ritus que sempre tenen com a objectiu una finalitat concreta. Per exemple els “ngere” de la Costa d’Ivori, que posant-se les seves màscares, criden els esperits perquè vagin contra un determinat membre de la tribu, quan aquest atenta contra la fidelitat i el respecte al líder del grup tribal. També de la Costa d’Ivori trobem la màscara de dansa.
Tanmateix a Gabon tenen les seves màscares específiques per a celebrar “ritus de teràpia social en temps de dificultats” (Tribu dels fang).
Com també apreciem una doble-màscara de Nigèria que vol representar com es prenien les decisions per unanimitat, a l’Assemblea d’homes, sota el consell dels ancians de la tribu nigeriana.
La tribu Kwele del Congo presenta la seva màscara en forma de cor. Mentre que la tribu Grebo, un grup ètnic relacionat amb els Bassa i els Belo realitzen una màscara de cara molt allargada que és la màscara escollida pel CAEE, per a il·lustrar el programa de la exposició.
Ens sorprèn la màscara d’home de Mozambique que porta el cap blanquejat amb pols d’ossos cremats. Aquesta tribu viu al sud-est de Tanzània.
Del Camerun destaca una màscara per demanar la protecció contra els bruixots de Bamikewe-Bangura.
Finalment, s’ha de destacar que a la mostra, i pertanyent a la tribu “Kasa pende” de la República Democràtica del Congo, trobem una màscara que presenta nombrosos orificis que signifiquen les marques que deixa la verola en l’afectat per aquesta erupció cutània. Un fet de gran realisme, tot i que en la majoria dels casos les mascares són plenes de simbolisme i d’una certa abstracció. A vegades, s’incorpora també la palla en forma de barba protectora com per exemple en la tribu dels biombo (dins el mateix territori del Congo, que al 1880 va ser una colònia francesa).
Resumint, la realització de les màscares són pràctiques socials i fins i tot espirituals que caracteritzen i reprodueixen amb gran fidelitat l’essència de la cultura africana, una cultura que és molt apreciada arreu i que posteriorment, alguns artistes contemporanis van traslladar (o van influir) a les seves obres, que a més van influenciar un gran nombre de pintors francesos del segle XX.
S’ha de dir que algunes màscares que formen part de l’exposició del CAEE, provenen del Museu d’Arts Africanes de París i d’altres provenen del Museu d’Art Primitiu de Nova York, i tal com hem dit abans són pertanyents a una col•lecció privada.
Complementen la mostra del CAEE diverses fotografies sobre les danses rituals del mateixos entorns d’on provenen les peces originals; que també constitueixen una forma de culte als seus avantpassats i que inclouen les guerres tribals al llarg dels temps.
Tanmateix, el passat dia 13 de febrer al mateix Centre d’Art, va tenir lloc una conferència titulada “Àfrica negra una potència econòmica en marxa” a càrrec de Ibrahim Niang vicepresident de l’Associació Africand.
Paral·lament a la mostra que és podrà visitar f ins el dia 22 de març 2014, es realitzen tallers de màscares africanes amb material reciclat per als infants, un dels quals es va fer el passat mes de febrer. Mentre que el segon taller està programat pel dimecres 19 de març, de 17.30 a 18.30 h. de la tarda al mateix Centre d’Art d’Escaldes-Engordany a la Via Carlemany núm. 30. Telèfon 802 255.
