marti-onu

El  cap de Govern, Antoni Martí, ha intervingut en la 71a Assemblea General de les Nacions Unides que se celebra a Nova York, reafirmant el compromís d’Andorra en el multilateralisme, la cooperació internacional, i en la necessitat de promoure la pau, la seguretat i la justícia.

Antoni Martí ha defensat la necessitat d’aconseguir un món obert, transparent, cooperant, dinàmic, i amb unes institucions multilaterals fortes i ha reafirmat la participació i la implicació d’Andorra en accions coordinades i equilibrades que involucren a tota la comunitat internacional, posant com a exemple els compromisos de desenvolupament sostenible fixats per l’Agenda 2030, i l’acord de París sobre el canvi climàtic.

Aquest és el discurs íntegre del cap de Govern:

Un any més, l’Organització de les Nacions Unides convoca tots els països de la Terra a participar en aquesta Assemblea General, que és una mena de –diguem-ho així- parlament global.

Un any més, tenim l’oportunitat de fer balanç dels avenços o retrocessos que hem viscut en aquesta gran empresa conjunta de promoure la pau, la seguretat i el respecte als drets humans.

Un any més, estem aquí per ser crítics i exigents –autoexigents-; i també per reflexionar sobre la necessitat de renovar i millorar el sistema de l’Organització de les Nacions Unides.
Però, precisament, aquest “un any més” ja és, per si sol, un èxit. Més enllà dels encerts i els desencerts de tots aquests anys, el simple fet que gairebé 200 estats sobirans renovin simbòlicament el seu compromís amb les Nacions Unides és un motiu d’esperança per a aquells que –com els andorrans- creiem fermament en el multilateralisme i en la necessitat de promoure la pau, la seguretat i la justícia.

Perquè al llarg de les seves més de set dècades de vida, les Nacions Unides no ha estat un actor passiu ni un element estàtic. Ben al contrari: Ha sabut ampliar la seva missió, fer més ambiciosos els seus objectius i concretar-los en resultats tangibles. L’Organització de les Nacions Unides va néixer per promoure la pau, la seguretat i els drets humans. Però, any rere any, ha anat estenent el seu àmbit d’actuació fins a convertir-se en això que veiem aquests dies: una gran assemblea de tots els pobles de la Terra amb l’objectiu de resoldre entre tots allò que els afecta a tots.

Els 12 mesos que deixem enrere han estat molt profitosos pel que fa a avenços en l’àmbit multilateral: Fa tot just un any, el setembre del 2015, fixàvem entre tots els Objectius de Desenvolupament Sostenible, recollits en l’anomenada Agenda 2030. I pocs mesos després, la comunitat internacional –sota l’impuls i el lideratge de la República Francesa- demostrava la seva capacitat de concretar i donar contingut a aquests objectius amb la redacció i la signatura de l’Acord de París sobre el canvi climàtic.

Seguint l’estela marcada per les Nacions Unides, Andorra ha dedicat l’edició d’enguany de la seva Universitat d’Estiu –precisament- als Objectius de Desenvolupament Sostenible recollits a l’Agenda 2030. Durant una setmana, Andorra la Vella va acollir les reflexions i els debats tant d’experts com de representants institucionals: com el secretari general del Consell d’Europa i dos secretaris generals adjunts de l’Organització de les Nacions Unides.

La Universitat d’Estiu d’Andorra marca l’inici del curs al nostre país, després de les vacances d’estiu. I aquest any, els andorrans hem volgut iniciar el curs reafirmant i demostrant el nostre compromís amb els valors del multilateralisme i la cooperació internacional. I ho hem volgut fer posant el nostre accent particular: Posant l’èmfasi en l’educació. Per això vam triar la Universitat d’Estiu com a escenari per fer visible a Andorra el nostre compromís amb l’Agenda 2030.

Tots els Objectius de Desenvolupament Sostenible són igualment prioritaris. Però l’Educació de Qualitat –que és l’objectiu número 4- té una doble importància: D’una banda, és un objectiu en si mateix, que enllaça directament amb la Declaració Universal de Drets Humans i amb la Convenció de Drets dels Infants. Però també és un mitjà per assolir la resta d’objectius.

En el moment d’adoptar l’Agenda 2030, l’Assemblea General ja va advertir de la necessitat de concretar els objectius en implementacions concretes i de buscar la implicació de tots els actors –no només les institucions públiques- en aquesta ambiciosa empresa. Doncs bé, aquesta implicació global –des dels individus i les institucions locals fins a les grans organitzacions supranacionals- precisa d’una eina clau, com és l’educació.

El gran edifici de principis i de valors de les Nacions Unides està bastit sobre la idea de força que allò que ens afecta a tots ho hem de resoldre entre tots: que les qüestions globals precisen d’accions coordinades globals. És cert, un món global necessita institucions globals, i normes globals i solucions globals. Però tota aquesta arquitectura és fràgil com un castell de cartes si no eduquem les noves generacions com a ciutadans globals. Un món global necessita ciutadans globals.

Senyor presidents,
Senyores i senyors,

Quan del que es tracta és de lluitar per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, Andorra posa l’èmfasi en l’educació. En l’extensió de l’educació de qualitat per a tothom, com un objectiu en si mateix; però també en el foment d’una educació per a una ciutadania global: Una ciutadania conscienciada amb els reptes i les oportunitats del nostre món, sensibilitzada amb la protecció dels drets humans i oberta i preparada per al dinamisme del nostre temps.

Al llarg dels darrers anys, el Govern que encapçalo ha fet de l’educació l’eix central de la política exterior d’Andorra en l’àmbit multilateral. Ho vam fer durant la presidència andorrana del Consell d’Europa el 2012-2013. Ho vam fer sumant-nos a la Iniciativa Mundial per l’Educació en Primer Lloc (GEFI), impulsada pel secretari general Ban Ki-moon. Ho hem fet en els marcs de la Comunitat Iberoamericana i de l’Organització Internacional de la Francofonia. Ho farem, també, marcant l’Educació com una de les nostres prioritats en tant que membres del Consell Econòmic i Social de l’Organització de les Nacions Unides.

I ho seguirem fent en tots els fòrums multilaterals en què es tracti d’Educació. Perquè, seguint el que marca l’objectiu número 17 de l’Agenda 2030, som conscients que cal buscar aliances amb altres països, accions conjuntes i també partenariats entre el sector públic i el sector privat.

Deixin-me posar un exemple recent de l’acció d’Andorra en l’àmbit multilateral. Fa dues setmanes es va celebrar a Andorra la 25a Conferència Iberoamericana de ministres d’Educació. D’aquesta reunió en va sortir un compromís dels governs iberoamericans per afavorir la mobilitat de tots els nostres estudiants. Un conveni signat entre els governs, la Secretaria General Iberoamericana, l’Organització dels Estats Iberoamericans per l’Educació, la Ciència i la Cultura i el Consell Universitari Iberoamericà potenciarà la mobilitat d’estudiants universitaris dins de l’àmbit iberoamericà, que reuneix en l’actualitat 22 estats membres de ple dret. La voluntat dels signataris és arribar a les 200.000 mobilitats d’estudiants universitaris des d’ara fins al 2020.

Com sempre que es tracta d’educació, l’objectiu és doble: D’una banda, fomentar un intercanvi d’experiències que contribueixi a millorar la qualitat dels nostres respectius sistemes educatius. I d’altra banda –i aquesta és, segurament, la part més important- perquè els nostres joves prenguin consciència que la seva realitat i que el seu futur no s’acaba amb les fronteres del país que els ha vist néixer; sinó que són ciutadans d’una societat global. En certa manera, seguim l’estela deixada pel programa Erasmus a Europa. Què ha fet més en favor de la construcció europea? Tots els reglaments i directives que conformen el cabal comunitari o tots els joves que, durant dècades, han cursat part dels seus estudis universitaris en d’altres països europeus?

No són els joves els que volen aïllar-se. I nosaltres, els aquí presents –que majoritàriament som d’una generació que ja ha deixat enrere la joventut- hem de ser cada dia més generosos i cada dia més oberts de ment; perquè d’això en depèn el futur dels nostres joves, el futur dels nostres països i el futur del nostre món.

Si eduquem els nostres joves com a ciutadans d’un món global, estarem posant les bases d’un món molt més obert, cooperant i just.

Seguint la filosofia de l’Agenda 2030, l’aposta d’Andorra per l’educació de qualitat no es limita a diverses accions en fòrums multilaterals, sinó que també té una dimensió local.

Una dimensió local que comença per la sort –i s’ha de dir amb aquestes paraules, perquè és una sort- que tenim els andorrans de disposar de tres sistemes públics, gratuïts i de lliure elecció: l’espanyol, el francès i l’andorrà. Això, ja de per si, conforma una comunitat educativa plural i amb un marcat component internacional.

A partir d’aquí, els andorrans hem estat pioners –en el nostre sistema educatiu propi- a instaurar l’anomenada educació per competències: Un model que busca superar el vell concepte d’educació com una simple acumulació de coneixement, per centrar-se en l’educació entesa com un conjunt de capacitats i aptituds per aplicar aquest coneixement. Perquè l’important no és tan saber, sinó pensar; no volem formar enciclopèdies, sinó ciutadans.

Ciutadans que puguin desenvolupar-se i créixer en un món que canvia a gran velocitat; que, davant del previst i de l’imprevist, trobin sempre la reacció adequada; i que no tinguin por dels canvis, del dinamisme i de l’obertura.

Fa ja uns quants anys que a Andorra estem treballant en l’educació per competències transversals. I ara –precisament per la necessitat d’educar ciutadans globals- volem fer un pas més: Andorra, en coordinació amb el Consell d’Europa, implementarà programes de formació en valors democràtics. I implementarà també sistemes per mesurar les capacitats i les aptituds dels nostres joves en aquests valors democràtics.

¿Per què no pensar en un compromís global per educar els nostres joves en els principis i valors de les Nacions Unides? I, més concretament, en els Objectius de Desenvolupament Sostenible que conformen l’Agenda 2030? Perquè al 2030 seran ells –i no nosaltres- els que estaran asseguts en aquesta Assemblea General.

Senyor President,
Senyores i Senyors,

La gran dialèctica del nostre temps no és –com havia estat en el passat- entre la dreta i l’esquerra; o la política de blocs pròpia de la Guerra Freda, ara ja feliçment superada. La gran dialèctica del nostre temps és entre l’obertura i el tancament: Entre aquells que volen un món obert, transparent, cooperant, dinàmic i amb unes institucions multilaterals fortes; i
aquells que volen un món tancat, opac i estàtic, en què cada país miri únicament i exclusivament pels seus interessos.

El camí de l’obertura, del compromís, de la negociació i del multilateralisme, és el camí que hem estat escrivint i seguint durant dècades sota els auspicis de l’Organització de les Nacions Unides. El camí del tancament és el reflex de la por i és la recepta del populisme i de l’oportunisme. Davant una crisi econòmica d’abast global: replegament i proteccionisme. Davant una amenaça a la seguretat d’abast global: tancament de fronteres. Davant un repte com el canvi climàtic: l’actitud egoista del free-rider, del que espera que siguin els altres els que facin els esforços. Aquesta és la resposta del populisme: la culpa és dels altres, aïllem-nos dels altres. Però en una societat global, els altres som nosaltres.
Entenc que tots els presents en aquesta Assemblea General estem aquí reunits per renovar la nostra confiança en la via multilateral. Per seguir practicant la màxima que diu que els afers globals necessiten respostes globals.

El Principat d’Andorra renova avui la seva fe en la via multilateral. Perquè és en fòrums com aquesta Assemblea General que un país com el nostre –que compta amb 468 quilòmetres quadrats i poc més de 70.000 habitants- està en peu d’igualtat amb la resta de nacions del planeta. I no és només retòrica: Portem anys participant i implicant-nos en accions coordinades i equilibrades que impliquin a tota la comunitat internacional.

Ho hem demostrat –abastament, al meu entendre- participant de tots els esforços per construir una economia global més cooperativa, transparent i justa. En els últims 5 anys, Andorra ha obert la seva economia a la inversió estrangera, ha donat drets econòmics a tots els residents internacionals, ha posat en marxa un sistema fiscal homologable seguint els estàndards internacionals, ha fet avenços progressius en matèria d’intercanvi d’informació fiscal que culminaran l’any vinent amb l’intercanvi d’informació automàtic –en l’àmbit de l’OCDE i de la Unió Europea- i ha construït una xarxa de convenis de doble imposició per internacionalitzar el model econòmic.

En paral·lel –conjuntament amb Mònaco i San Marino- estem negociant un acord d’associació amb la Unió Europea que permeti la participació plena d’Andorra en el mercat interior europeu.

Ho fem perquè teníem –i tenim- la necessitat de modernitzar i diversificar la nostra economia. Però també perquè tenim la convicció –la convicció profunda- que un món amb unes relacions econòmiques i comercials més intenses és –per naturalesa- un món que coopera més i que és menys egoista. Un món més procliu a la pau, a la concòrdia, a la solució negociada dels conflictes i al respecte als drets i a les llibertats de les persones.
Amb aquest mateix esperit de ferma confiança en les accions globals vam participar l’any passat en la COP21 que va portar a l’Acord de París sobre el clima. En les properes setmanes es proposarà al nostre parlament la ratificació de l’Acord de Paris.

I és amb aquesta mateixa mentalitat que creiem que cal abordar la qüestió dels grans desplaçaments de persones refugiades i migrants, que s’ha convertit en un dels grans reptes del nostre temps. Un repte que caldrà abordar des de la regulació –tant internacional com local- dels fluxos migratoris i del dret d’asil; des del repartiment equitatiu de l’impacte que pot representar acollir un gran contingent de persones desplaçades; i des de la cura i la vigilància per garantir el respecte als drets i la dignitat de les persones desplaçades.

En aquest sentit, celebro –reprenent el que deia fa uns instants sobre el paper fonamental de l’educació- que la Reunió d’Alt Nivell sobre la resposta als grans desplaçaments de persones refugiades i migrants que va tenir lloc el passat dia 19 posés l’èmfasi –també- en la necessitat de construir un relat positiu de la immigració. Andorra, que durant dècades ha estat una terra d’acollida de moltes famílies vingudes d’arreu, és un bon exemple d’aquest relat positiu. Com també ho són –n’estic convençut- molts dels països representats en aquesta Assemblea General. Però perquè aquest relat sigui vigent cal també educar en els valors del respecte a la diversitat. Cal formar ciutadans del món que no tinguin por ni de la diferència ni del canvi.

Allà on el populisme voldria proteccionisme i tancament econòmic, nosaltres optem per obertura i major integració de les economies nacionals. Allà on el populisme voldria negar la evidència científica del canvi climàtic i girar l’esquena al problema, nosaltres optem pel compromís i per les accions concretes i mesurables. I allà on el populisme voldria tancar fronteres, aixecar murs i exacerbar la por a la diferència, nosaltres optem per la dignitat de les persones, per la regulació i per l’educació en la diversitat.

Senyor President,
Senyores i Senyors,

Aquesta és la darrera Assemblea General amb el senyor Ban Ki-moon com a secretari general de l’Organització de Nacions Unides. Diversos oradors que m’han precedit aquests dies en l’ús de la paraula han destacat la trajectòria i els encerts de l’actual secretari general al llarg de l’última dècada.

El senyor Ban Ki-moon haurà estat el secretari general de la implementació efectiva dels Objectius del Mil·lenni. L’impulsor de l’Agenda post-2015. Una peça clau en el rellançament de l’estratègia multilateral en la lluita contra el canvi climàtic que va culminar en l’Acord de París. I, com a llegat dels seus 10 anys de mandat, ens deixa un camí clarament marcat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible continguts a l’Agenda 2030. El senyor Ban Ki-moon serà, doncs, un actor fonamental per entendre i explicar el que són les Nacions Unides –i amb elles tota la comunitat internacional- al llarg del primer terç del segle XXI.

Per als andorrans, el senyor Ban Ki-moon haurà estat –a més- el primer secretari general de les Nacions Unides que ha realitzat una visita oficial al nostre país, l’abril del 2013. I els andorrans hem estat uns bons alumnes del seu mestratge: Si l’Educació és el fil conductor de bona part de l’acció multilateral d’Andorra és també gràcies a la insistència del secretari general per situar l’educació -l’educació de qualitat, l’educació per a tothom- com un dels eixos principals de la seva actuació durant 10 anys al capdavant de l’Organització de les Nacions Unides.

Com vaig dir al senyor Ban Ki-moon durant la seva visita a Andorra, fa tres anys i mig: Les Nacions Unides sempre podran comptar amb el nostre país en l’empresa col·lectiva de construir un món més pacífic, més segur i més just.
Moltes gràcies.

(Foto: SFGA)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada