Amb l’obra ‘La força d’un destí’, l’escriptor i periodista Martí Gironell (Besalú, 1971) es va proclamar el passat mes de març guanyador del 38è Premi Ramon Llull. La novel·la està inspirada en l’emprenedor català Ceferino Carrión, un home d’origen càntabre que durant el franquisme va decidir emigrar cap als Estats Units, on va decidir canviar d’identitat. Amb el nom de Jean Leon, el protagonista va viure en primera persona el Hollywood dels anys 50 i 60.

Com valores haver rebut el Premi Ramon Llull 2018?
M’ha fet molta il·lusió. Pel que suposa d’empenta per a la meva carrera com a escriptor i pel reconeixement a la feina feta. És un honor tenir aquest guardó.

Com ha estat aquesta primera experiència d’escriure sobre un període d’història recent?
Molt xula! Sí que és cert que és una època de la història més propera que no pas l’edat mitjana, però té els mateixos reptes i riscos que d’altres períodes. Potser fins i tot més perquè els lectors han viscut aquests moments des dels seus respectius punts de vista. Però a mi m’agraden els reptes i quan hi ha una història per explicar com la de Ceferino Carrión, encara més.

Què et va enamorar de la vida de Jean Leon, l’àlter ego de Ceferino Carrión?
Em va sorprendre la força de voluntat d’un noi que està convençut que pot canviar el seu destí. I lluita i treballa per aconseguir-ho. La novel·la és l’aventura de com Ceferino Carrión es converteix en Jean Leon en un marc idoni per somniar: el Hollywood daurat dels 50 i 60. Fer realitat els somnis sense deixar de tocar de peus a terra.

Per què creus que va decidir fugir de l’Espanya de la postguerra?
Les circumstàncies familiars, polítiques i socials no eren les més favorables per algú com ell que vol volar, créixer, ser algú altre. Sabia que aquí no se’n sortiria i per això se’n va anar.

Però adaptar-se a la vida dels Estats Units dels 50 no seria gens fàcil…
Tot període d’adaptació és complicat, però ell tenia molt clar que si se’n volia sortir s’havia d’emmotllar a una altra manera de fer. I és el que es va proposar quan arriba a Nova York primer i a Los Angeles, després.

Com va ser la relació de Jean Leon amb els actors mítics de Hollywood?
D’amistat. De complicitat i de confidencialitat. Amb James Dean, Natalie Wood, Paul Newman, Liz Taylor, Rita Hayworth, Marilyn Monroe… hi va establir una amistat que amb el pas dels anys, a risc de debilitar-se, es va anar enfortint.

Quina va ser la clau del seu èxit personal i professional?
Són un conjunt de factors però la tenacitat, el sacrifici, la feina, la constància són valors que el van acompanyar per arribar fins a dalt.

Es podria dir que la seva vida va ser molt cinematogràfica?
Sí i tant! Veurem si alguna productora se n’enamora de la història i la trasllada a la petita o gran pantalla! Em faria il·lusió.

Per què creus que, malgrat l’èxit assolit, va decidir tornar a Catalunya?
Va tornar per fer el seu vi. Aquest era un somni que perseguia i les casualitats el van portar al Penedès.

Com ha estat la contribució a la novel·la per part de la seva germana, l’Anna Carrión?
Providencial. Poder parlar amb persones com l’Anna que el van conèixer i tractar des d’aquest punt de vista- era la seva germana petita i amb qui tenia més feeling – és impagable. Recorda fets i té una informació tan valuosa que, si no hagués parlat amb ella, la novel·la seria tan diferent.

Com avança la traducció del llibre a altres llengües?
Bé! A l’abril surt la primera, a Holanda. I després el juny em fa molta il·lusió que surti als Estats Units en anglès per tot el món. Després ha de sortir la francesa, cap al setembre. I estem treballant amb altres països que espero que aviat es decideixin a publicar-la.

Quin projecte vindrà després de ‘La força d’un destí’?
Algun en vindrà! N’hi ha un parell o tres que es couen a foc lent. A veure quin es desmarca!