Martí diu que si el cas Mateu va ‘in crescendo’ “diré el que penso i assumiré la meva responsabilitat”

consell-1

L’inici de la sessió de control al Govern d’aquest dimarts, després d’una curta sessió ordinària per tractar l’esmena a la totalitat al projecte de llei de l’INAF, ha estat tensa. El tema a debat era la relació laboral de la consellera general Meritxell Mateu amb BPA, i ha estat el cap de Govern, Toni Martí, l’encarregat de donar les explicacions als membres de l’oposició. Martí ha assegurat que el Govern no va tenir coneixement d’aquesta relació laboral fins que va tenir accés al sumari del cas BPA, però ha volgut defugir opinar sobre si la consellera va fer de lobbista, assegurant que és la Justícia a qui li toca aclarir el cas. Davant dels atacs de l’oposició, encapçalats pel socialdemòcrata Pere López, que ha donat a conèixer la publicació d’uns correus electrònics comprometedors, el cap de Govern ha dit que “jo no defenso res, si al final resulta que té raó, tindrà raó”, i ha afegit que si es demostra el que s’ha insinuat durant el debat, “diré el que penso i assumiré la meva responsabilitat”, alhora que ha convidat l’oposició a portar el cas a la fiscalia.

 La pregunta del president del grup mixt, Pere López, sobre el presumpte frau fiscal comès en relació a la contractació de la consellera Meritxell Mateu per part de BPA ha obert la sessió de preguntes del Consell General d’aquest dimarts. El president del grup mixt i conseller del PS, Pere López, ha demanat quines actuacions va fer el Govern quan en va tenir coneixement, i el cap de Govern, Toni Martí, ha passat la pilota a la justícia, pel fet d’haver-hi una causa oberta. Així, Martí ha indicat que no van conèixer el cas fins que no es van personar en la causa, el passat mes de juny, però que el sumari no detallava quina activitat va desenvolupar.

Pel que fa a la CASS, Martí ha explicat que va posar en coneixement a la batlle el fet que Joan Pau Miquel hagués tramès una regularització de cotitzacions, en la qual no apareixia Meritxell Mateu, i que a finals del 2015 la batlle va enviar a la CASS una nova llista procedent del sumari de la societat Landstreet, incloent la consellera, que va ser amb la que la parapública es va querellar contra Miquel. El cap de Govern també ha detallat que aquest estiu Mateu va fer una primera declaració a la CASS sobre els fets però que no va signar fins la setmana passada, quan la parapública la va tornar a convocar. Per aquest motiu, la CASS ha incoat un expedient contra BPA per l’afer de Mateu.

Pere López ha insistit en el fet que Meritxell Mateu no podia tenir la condició d’assalariada perquè no complia amb cap de les característiques d’un contracte d’aquest tipus i “perquè la pròpia CASS no la considerava assalariada”. En aquest punt, Martí ha defensat que Mateu no podia fer assessoraments en qualitat d’autònoma, però ha reconegut que hauria hagut de cobrar mensualment i no trimestralment, i que per tant, la seva contractació s’hauria d’haver fet “de forma més endreçada”.

Quan s’ha entrat en el fons de la qüestió, és a dir, si la consellera va intentar influir el Govern i el seu grup parlamentari per canviar una legislació, Toni Martí, dirigint-se a Pere López, ha dit que “vostè no ho sap i jo tampoc”, “perquè si fos el cas ja hi ha uns organismes que ho determinaran”, i l’ha emplaçat a portar la qüestió a la fiscalia. En tot cas, Toni Martí ha volgut ser prudent i ha assegurat que “jo no defenso res, si al final resulta que té raó, tindrà raó”, de manera que ha assegurat que “si les coses van in crescendo, diré el que penso i assumiré la meva responsabilitat”.

López ha fet referència a la publicació d’uns correus electrònics que demostrarien que Meritxell Mateu hauria intentat influir a ministres, una revelació que Martí ha respost comprometent-se a fer públic tot el dossier d’Allianz, el projecte amb el qual va treballar la consellera. En aquest sentit, el cap de Govern ha assegurat que es va analitzar el projecte d’una empresa “com tantes empreses vam analitzar” i que es va descartar “perquè volíem fer les coses dins de l’ordre i un cert concert” i perquè “vam entendre que no era bo per a Andorra”.

D’altra banda, el grup parlamentari liberal també ha intervingut en el debat per conèixer més detalls sobre el cas Lanstreet, i en concret si algun altre membre del grup demòcrata o del Govern hi ha tingut relació, però el síndic general no ha acceptat la pregunta perquè ha considerat que es trobava fora del tema central de la pregunta.

(Text i foto: ANA)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.