El cap de Govern, Toni Martí, ha defensat davant els empresaris que prenen part en la 27a Trobada Empresarial al Pirineu, els canvis que s’ha fet en els darrers anys per a l’obertura i l’homologació. Martí ha defensat, davant l’exdirector gerent del Fons Monetari Internacional Michel Camdessus, que el 2005 va fer un informe sobre les perspectives del país, els canvis que s’han fet des de llavors i ha remarcat que el país ha estat “un alumne exemplar”. El cap de Govern ha estat l’encarregat de presidir la ponència que Camdessus ha pronunciat sobre ‘Perspectives per l’economia mundial i el cas d’Espanya’. Camdessus, de la seva banda, ha destacat la “formidable determinació i valentia a l’escollir l’obertura”, renunciant, ha afegit, a “l’immobilisme i proteccionisme letal”, ha estat un “excel·lent” alumne per la seva “determinació”. En la seva intervenció, Martí ha destacat que malgrat s’impulsi un intercanvi automàtic d’informació fiscal tant els bancs del país com la resta de sectors de l’economia andorrana tenen “un gran futur”, els bancs perquè Andorra serà “una plataforma de serveis internacionals, plenament integrada en el seu entorn europeu” i la resta de sectors ja que el país ha d’esdevenir un indret “ideal per a l’exportació de serveis i la posada en marxa de projectes empresarials innovadors i d’alt nivell”.

Davant els empresaris que prenen part en la 27a Trobada Empresarial al Pirineu, que se celebra a la Seu d’Urgell, el cap de Govern ha defensat les reformes que s’han dut a terme al país en els darrers anys, especialment pel que fa a l’obertura econòmica i l’homologació. Martí ha recordat allò que recomanava l’informe fet per l’exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Michel Camdessus. I, en aquest sentit, aquest ha posat en relleu “la formidable determinació i valentia” a l’hora d’escollir l’obertura renunciant, ha dit, “a l’immobilisme i el proteccionisme letal”. En declaracions posteriors, l’exdirector gerent de l’FMI ha destacat que Andorra el 2004-2005 estava en una “cruïlla” i que podia prendre dues direccions: el risc de fer canvis o quedar-se “en el sistema d’excepcions que feia d’ella alguna cosa com un paradís fiscal de mala fama” i, ha remarcat, ha de continuar el camí iniciat, tant per l’homologació internacional com l’Acord d’Associació amb la Unió Europea.

Martí ha fet durant la seva intervenció un ampli resum de la feina feta des del 2005, quan Camdessus va fer el seu informe en què “recomanava abandonar les excepcions i caminar cap a l’exemplaritat” i, ha afegit, el procés seguit per Andorra els darrers anys és “exemplar”. De fet, ha conclòs que és un “clar exemple dels beneficis de passar del tancament a l’obertura, de l’aïllament a la cooperació i del proteccionisme a la competitivitat”. Quant als dubtes que poden significar l’intercanvi automàtic d’informació que serà efectiu a partir del 2018 en base a dades del 2017, el cap de Govern ha dit que aquest escenari “ja no espanta” ja que “els bancs i les empreses han vist que el camí de l’homologació i de l’obertura és el bon camí”.

Així, Martí ha remarcat que “els bancs andorrans tenen un gran futur en una Andorra que serà, de ben segur, una plataforma de serveis financers internacionals, plenament integrada en el seu entorn europeu”. A més a més, i pel que fa a la resta de sectors, ha destacat que Andorra serà “un indret ideal per a l’exportació de serveis i la posada en marxa de projectes empresarials innovadors i d’alt valor afegit”.

A l’últim, Martí ha remarcat que el Principat s’allunya dels tòpics que sovint s’hi relacionen i que en canvi és un país “obert i competitiu”. I pionera en certes qüestions, com per exemple, en l’aplicació en la crisi de BPA de la directiva europea que té per objectiu, ha dit, evitar que les crisis bancàries les paguin “sempre els mateixos: és a dir, els contribuents”. Així, ha remarcat que és l’exemple que “un país petit amb una plaça financera petita se’n pot sortir si actua amb decisió i fa la feina ben feta”.

La xerrada de Camdessus

D’altra banda, en la seva ponència Camdessus ha destacat que hi ha unes tendències que han de marcar el futur. Així, una serà la demografia, que provocarà un autèntic desafiament migratori, “més agut”, ha dit que el que s’està vivint. Altra serà el fet que vivirem “hiperconnectats però solitaris si l’individualisme guanya terreny”. També creu que el sentit ecològic s’afiançarà  com també la igualtat entre homes i dones. També que el món continuarà creixent i que hi haurà una allau de migració urbana. També ha remarcat que continuarà la globalització del comerç internacional i de les finances, amb mercats financers més globals, la qual cosa creu que és una oportunitat. També ha remarcat que hi haurà un augment de la classe mitjana que serà una “força per al desenvolupament econòmic i social”. Això, però, també posarà en “competència intensa” els recursos naturals finits i més països gaudiran dels nivells de vida que es gaudeixen ara a Europa del sud. Hi haurà avenços i innovacions tecnològiques que també comporten amenaces com el de voler crear “un home diferent”. A més, creu que es donarà un canvi “tectònic” del poder econòmic mundial, que es desplaçarà de l’oest a l’est i una expansió “probable” del fundamentalisme. Ha remarcat que és essencial que es doni “prioritat absoluta” a la dedicació cap als infants i construir ciutats dignes i reformar els organismes mundials per fer-los contemporanis del seu temps. “Moltes coses”, ha remarcat, “estan a les nostres mans”.  

A l’últim, i pel que fa a la possible sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea, ha dit que creu que seria negativa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada